Oposicions

El Govern pretén estabilitzar 300.000 interins abans del 2024

  • Iceta avança una primera reforma dels criteris per fer oposicions abans del mes de juny; per prioritzar més les aptituds i menys la memorística

Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern pretén estabilitzar 300.000 interins que estan cobrint un lloc estructural en alguna de les administracions públiques espanyoles. És a dir, incorren en un abús de la temporalitat. I s’ha compromès amb la Unió Europea a estabilitzar les esmentades places abans de concloure la legislatura, el 2024. Així ho ha manifestat aquest dilluns el ministre de Política Territorial i Administració Pública, Miquel Iceta, durant la presentació de la part referent a les seves competències del Pla de Recuperació i Resiliència remès a Brussel·les. 

El pla de l’Executiu en relació amb les plantilles de l’Administració no passa tant per augmentar els efectius, sinó per estabilitzar la temporalitat i rejovenir les plantilles. I en l’estratègia europea no figura congelar salaris a mitjà termini. «No hi ha cap condicionalitat en matèria de retribucions. [...] En alguns llocs estem competint en menors condicions que el sector privat», ha declarat.

Actualment, segons les últimes dades de l’INE, 1,03 milions d’empleats en el sector públic espanyol ho estan amb un contracte eventual; fet que representa el 30,4% del col·lectiu de treballadors públics. Gran part d’aquesta es concentra a les comunitats autònomes, concretament en els serveis de salut i d’educació. I una part no menor d’aquesta interinitat es troba en frau de llei, ja que cobreix llocs estructurals i no baixes temporals o pics de feina. El Govern s’ha compromès amb Brussel·les a aturar-la i d’ella depèn, entre d’altres, l’arribada dels fons europeus. 

Allà entra aquest compromís d’estabilitzar 300.000 places actualment ocupades per interins en els pròxims tres anys verbalitzada aquest dilluns pel ministre Iceta. L’objectiu és ambiciós: passar d’aquest actual 30% d’eventualitat a una mitjana del 8%. Una de les vies que pretén explorar seran la reforma de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), concretament l’article 10. És a dir, Iceta pretén que les comunitats autònomes i els municipis tinguin un termini de tres anys per cobrir tota plaça pública convocada. I si no la cobreixen en aquell termini, aquesta desapareixerà; fet que pretén incentivar les administracions a afanyar-se amb els processos de selecció per no perdre efectius.

Aquesta reforma de l’article 10 la pretén tenir pactada amb autonomies i sindicats abans del mes de setembre. Més immediata ha datat una altra reforma sobre els criteris de selecció en les esmentades proves. Iceta planteja que les oposicions depenguin menys de la memorística i més de les aptituds i les actituds. No obstant, més enllà d’aquesta línia general, el ministre no ha detallat res més en la seva compareixença d’aquest dilluns.

Rejovenir l’Administració central

Notícies relacionades

Segons dades exposades per Iceta aquest dilluns en roda de premsa, la meitat dels efectius de l’Administració General de l’Estat (AGE) es jubilarà en la pròxima dècada. L’edat mitjana de la plantilla d’organismes com el SEPE o la Tresoreria de la Seguretat Social té 52 anys i només el 12% dels empleats té menys de 40 anys. 

Iceta pretén revertir aquest procés d’envelliment de les plantilles amb més oposicions i atraient el públic jove. «Farem un especial esforç per millorar la percepció pública de l’Administració», ha declarat. «No ha de ser l’últim refugi, sinó la primera opció [dels joves]», ha afegit.