No hi ha plaça per a tant interí

Espanya és un país en el qual no hi ha plaça per a tant interí. L’abús de la temporalitat en la funció pública és un pecat reprès per la Unió Europea en diferents ocasions i per diferents vies. Ho han reconegut parlaments autonòmics, ho han dit micròfons mitjançant polítics que actualment s’asseuen en el Consell de Ministres i hi ha gairebé 900.000 treballadors amb un contracte eventual que poden donar compte d’això. I malgrat que ningú s’atreveix a negar-ho, tampoc hi ha hagut fins ara cap Govern que hagi pogut, volgut o sabut posar el cascavell a aquest gat. 

Mestres, administratius, bibliotecaris, personal de les oficines públiques d’ocupació... l’eventualitat afecta el 28% dels treballadors del sector públic, segons les últimes dades de l’INE referents al 2020. Una temporalitat que supera en cinc punts la registrada en el sector privat (23%). Entre les bates blanques de metges, infermers o practicants –tan aplaudides des dels balcons durant aquesta pandèmia– els contractes per dies o l’anar entrant i sortint cada poc són habituals; fins al punt que un de cada 10 dels professionals sanitaris té un contracte de menys de tres mesos. 

La temporalitat en el sector públic es concentra especialment en aquells serveis gestionats des de les comunitats autònomes i els ajuntaments, que, al seu torn, fan servir el 80% dels treballadors de la funció pública. Doncs és en els dos grans pilars de l’Estat del benestar, en la sanitat i en l’educació, on es concentren taxes de temporalitat molt elevades: del 41,9% i el 29,1%, respectivament, segons les últimes dades de l’INE. 

L’administració central ja compleix actualment el seu compromís de no superar el 8% d’interins. El seu problema és un altre: l’envelliment de les seves plantilles. Fins al punt que, segons denuncia el sindicat CSIF, la meitat dels funcionaris de l’Administració General de l’Estat estaran en edat de jubilar-se d’aquí una dècada.

Una xacra que ve de lluny

Una setmana després (concretament, el 19 de març) que el país sencer fos confinat a casa seva per la Covid, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va emetre l’últim i més contundent correctiu a la funció pública espanyola. Tres anys després que un informàtic interí, amb més d’una dècada sense plaça fixa, es lligués la manta al cap i lluités el seu cas fins a instàncies europees, el TJUE considerava acreditat que el Regne d’Espanya estava incorrent en un abús de la temporalitat. 

Les congelacions d’oposicions durant el mandat de Mariano Rajoy van aprofundir la falta de convocatòries per cobrir places estructurals. I és que les taxes de reposició, fixades anualment des del Govern central, van ser del 0% entre el 2012 i el 2015; cosa que va derivar en molts casos en el fet que aquest treball estructural desatès l’acabessin o continuessin realitzant interins. 

No obstant, l’elevada eventualitat en la funció pública és prèvia a les retallades adoptades després de la caiguda de Goldman Sachs i l’esclat de la crisi immobiliària. Ja que el 2006, dos anys abans que el model econòmic recolzat en el totxo saltés pels aires, a Espanya l’eventualitat en el sector públic ja era del 26,5%.  

Els fons europeus, avís i oportunitat

Notícies relacionades

Així afecta els interins la nova reforma convalidada pel Congrés

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Un dels principals reptes que té a sobre de la taula el nou ministre de Funció Pública i Política Territorial, Miquel Iceta, és reduir aquests alts índexs de temporalitat. Europa així l’hi demanda a Espanya i s’hi ha compromès l’Executiu. Consta a les 211 pàgines del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha elaborat el Govern per a la seva remissió a Brussel·les abans del 30 d’abril. I d’aquest depèn part de l’arribada dels 140.000 milions d’euros promesos dels fons NextGeneration EU.

Figura el compromís, però no la fórmula que aconseguirà rebaixar aquests alts nivells d’eventualitat. El document fia l’esmentada maniobra a «una important modernització de les administracions públiques, entre altres elements, orientada a reduir la temporalitat al sector públic».