Adeu a la papereria més antiga de Madrid

Retallables, cromos antics, maquinetes de fer punta, plomins i plumiers són alguns dels productes «únics» que es poden trobar en aquest botiga. Un negoci centenari regentat per dones des de 1905. Llavors, la besàvia d’Ana i Fernanda Martínez Salazar, les propietàries actuals, va obrir un estanc que després la filla d’aquesta convertiria en papereria. «La meva àvia dormia darrere d’aquest taulell perquè no li robessin a la nit», explica l’Ana.

Als anys 50, va ser la mare d’aquestes germanes qui es va posar al capdavant de la papereria després de fundar una impremta i ajuntar els dos locals contigus (el número 7 i el 9). Després del seu pas pel Liceu Francès, als 17 anys, Ana i Fernanda van agafar les regnes de la Papereria Salazar fins avui. «Volem aguantar fins a final d’any pels nostres clients, perquè es posen a plorar», explica.

Molt fidel i decidit. Així defineixen les seves propietàries el client de Salazar. Entre ells, noms il·lustres com l’escriptor Luis Landero, el presentador Jesús Quintero, el director de cine i teatre Gerardo Veraio el dibuixant Antonio Fraguas ‘Forges’, però també d’altres menys coneguts que acudeixen a aquells productes ‘únics’ que no hi ha en cap altre lloc. «Ahir va venir un client arquitecte que quan es va assabentar que tancàvem ens deia: ¿I ara on compraré jo la meva agenda?» diu la Fernanda. 

El trànsit de clients al local no para tot i que el comerç electrònic i els negocis orientals els han «recalcat», destaca l’Ana. A més de dificultats extra com Madrid central i els problemes per aparcar, afegeix. «Però el confinament, haver estat tres mesos tancats, ha sigut la punta», confessa. «Això de la Covid ha sigut mortal i ho continua sent perquè la gent té por i no surt. Hem notat una caiguda de vendes tot i que nosaltres no anem tan malament perquè la gent ve a buscar coses especials que només tenim nosaltres».

Notícies relacionades

Ecoener reforça el seu consell d’administració amb experts en energia

L’Ibex 35 tanca en màxims mai vistos en els últims 17 anys

En total, abans de la pandèmia treballaven en la papereria sis persones, tot i que hi va haver un temps en què van arribar a ser 29. Després del confinament, l’Ana i la Fernanda atenen el públic amb dues treballadores més. Els altres dos –senyors, en aquest cas: un dependent i un altre encarregat del taller d’enquadernació– segueixen sota un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) i ja no tornaran. «S’han fugat», fa broma l’Ana. «Els tenim desterrats en erto, gràcies al Govern que ens ajuda, perquè si els hem de recuperar... tanquem ja», afegeix.  

Amb la clausura programada per quan acabi aquest funest 2020, les dues germanes busquen algú que vulgui continuar amb aquesta papereria de barri per donar-li una nova vida, però no està sent fàcil. «Volem traspassar-lo perquè això no es perdi, però és tan complicat que potser hem de passar el forrellat i que posin aquí una fleca o ves a saber què», es lamenta l’Ana. Denuncia que cap administració intenti mantenir vius aquests comerços centenaris. «Seria lògic si volen conservar Madrid, però no els importem, cap administració ens ha tingut en compte», critica.