Els alcaldes de Junts que endureixen les condicions del padró: «Hem declarat la guerra als okupes»

En declaracions a aquest diari, Fonollosa defensa amb vehemència que un fet delictiu com l’okupació no pot «atorgar drets». Actualment, el padró municipal és la porta d’entrada per poder accedir a serveis bàsics com ho són l’educació, la sanitat i els serveis socials, però l’alcalde assegura que només empadronarà okupes si un jutge l’obliga a fer-ho. I és que s’ha admès a tràmit una demanda contra el consistori del Baix Llobregat per aquesta qüestió, que encara està pendent de resoldre’s.

El 2020, el Govern va dictar una resolució que donava instruccions als ajuntaments sobre com procedir amb el padró. Segons aquesta, es consideren empadronables els «infrahabitatges», com ara «xaboles, caravanes o coves», i fins i tot l’«absència total de sostre». També diu que, en cas de dubte sobre la titularitat de l’habitatge, preval el dret al padró. No obstant, l’alcalde de Martorell argumenta que aquesta resolució «no té validesa jurídica» i defensa que pot no empadronar si no s’acredita un «títol habilitant», cosa que és equiparable a l’escriptura d’un immoble, un contracte de lloguer o un permís de l’amo de la finca. 

«Ens hem convertit tots en uns ‘hippies’. S’està blanquejant un delicte», declara Fonollosa. No fa distincions entre okupes, siguin vulnerables o no, ja que sosté que per aquesta regla de tres algú que no es pot permetre un cotxe podria robar el d’un altre. «Són uns vius, prou ja: ordre i seny», afegeix. Malgrat la contundència del seu discurs respecte als okupes, Fonollosa es vanta de les polítiques socials i dels habitatges de protecció oficial impulsats pel seu Ajuntament.

Els «agents verificadors» de Figueres

L’opinió de Fonollosa és molt similar a la d’un altre alcalde que Junts posa com a exemple. Es tracta de Jordi Masquef, que també governa amb majoria absoluta a Figueres. En els últims mesos, el seu govern ha començat a aplicar un «criteri més restrictiu» i ha incrementat la partida destinada a comprovar el padró. «Anem in situ amb agents verificadors, i en alguns casos amb la Guàrdia Urbana, a comprovar els casos sospitosos», afirma Masquef, en declaracions a aquest diari. Nega que un dels criteris per determinar possibles fraus sigui «el color de la pell», com denuncien algunes entitats socials, i assegura que els casos d’okupacions per part de persones vulnerables són «mínims».

L’alcalde defensa que, després d’aplicar una política més dura, les peticions d’empadronament «han baixat» i s’ha produït un «efecte contrari a l’efecte crida». Al llarg del 2024, l’Ajuntament de Figueres va donar de baixa de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) 804 persones i aquest 2025 ja ho ha fet amb 260 més, tot i que aquesta xifra inclou els que voluntàriament han abandonat el municipi.

També l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, fa gala d’haver endurit recentment les condicions del padró i de la seva política de «tolerància zero amb les okupacions». «Ara fem una lectura restrictiva de la llei. En els últims 10 anys hi ha hagut massa permissivitat amb els empadronaments ficticis o fraudulents i això s’ha d’acabar; cal posar ordre», sentencia l’alcalde, en declaracions a EL PERIÓDICO. Vallès, que governa en coalició amb ERC, diu que els pisos «patera» no són «tolerables» i explica que ha donat l’ordre de fer «inspeccions periòdiques en habitatges okupats».

En canvi, l’alcalde de Calella, Marc Buch, que assegura que també demana un «títol habilitant» per inscriure’s en el padró «des de fa molt temps», posa més el focus en la immigració. «Venen amb un visat de turista i els hem d’empadronar», critica aquest postconvergent del Maresme, que assegura que el creixement de població del seu municipi –un 5% en tres anys segons dades de l’Idescat– fa que «els serveis socials estiguin saturats» i no es pugui donar «un servei de qualitat» als ciutadans. Buch proposa que una de les condicions del padró sigui disposar de «permís de residència». No obstant, actualment, és necessari haver estat un mínim de tres anys a Espanya per accedir a aquest permís, cosa que es demostra amb el padró. «Hem de replantejar el sistema de dalt a baix», afegeix.

Avís de les entitats

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

Davant d’aquesta situació, diverses entitats socials clamen al cel. Mariona Puigdellívol, directora de la federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), adverteix que «el padró és un dret, però també una obligació» dels consistoris i recorda les dificultats d’habitatge en les quals es troben moltes persones, especialment les d’origen migrant, fet que augmenta el seu risc d’«exclusió social». També lamenta que en l’últim any i mig molts ajuntaments «de tots els colors» hagin posat més «traves» al padró. Puigdellívol veu diferències en els discursos, però avisa que les «praxis restrictives» van molt més enllà de Junts. Per revertir-ho, des de l’entitat advoquen per un pacte nacional per blindar el padró a tots els municipis, seguint la normativa vigent.

També des de la Coordinadora Obrim Fronteres apel·len a aquest gran acord i avisen que el padró «no és un premi» ni dona «drets extres», sinó que és una «eina» per «planificar els recursos i serveis que necessita l’Ajuntament». «Aquestes persones ja són al municipi, de manera que els serveis els hi has d’oferir igual. Es pot fer ordenadament o es pot fer sobrecarregant els serveis d’urgència. El dret a la sanitat o a l’educació són independents del padró. Posar més traves no ajuda ningú. Ni a l’Ajuntament ni als veïns», rematen.