Del teletreball a un GPS a la maleta: l'etern debat sobre els límits del control empresarial

La pandèmia ha estès, per a molts, un nou model organitzatiu i, com en tots, sorgeix el xoc entre els drets del treballador i els de l’empresa. Entre el dret «a la privacitat i intimitat» del treballador i el de l’empresa per controlar «l’ús que es fa dels seus dispositius i materials i del treball que realitzen els seus empleats», sintetitza l’advocat del Col·lectiu Ronda José Antonio González.

Les formes poden ser noves, però no el fons. Els repartidors de Telepizza van tombar a l’Audiència Nacional el 2019 el sistema de geolocalització que va intentar imposar-los l’empresa. Són algunes les sentències sobre com de precís i fins quan pot transmetre el GPS que algunes empreses de venda a domicili obliguen a portar els seus venedors al maletí. O fa relativament poc temps també han començat a conèixer-se sentències vinculades al dret a la desconnexió digital i com la recepció de correus electrònics o altres comunicacions no pot constituir un mecanisme de control de la companyia fora de l’horari de treball. «Els mitjans han de ser proporcionats, adequats i els mínims indispensables per a la finalitat de control que busca l’empresa», resumeix l’advocat i professor de la UOC, Pere Vidal.

Arma de doble tall

Els programes espies que han florit en els últims mesos i que ofereixen un monitoratge permanent o un accés indiscriminat al correu electrònic dels empleats són clarament una mala praxi empresarial, segons coincideixen els dos juristes. «Pot ser contraproduent per a l’empresa», alerta Vidal. Ja que tota prova obtinguda per la companyia il·lícitament i vulnerant els principis de privacitat i intimitat per justificar una falta o acomiadament pot ser rebutjada en un tribunal. Independentment de si el treballador efectivament estava fent un mal ús del material de treball o si no estava exercint les seves funcions.

Notícies relacionades

Victoria Beckham dissenya amb Mango

La crisi climàtica amenaça la salut del 70% de treballadors

«Normalment els treballadors no solen plantejar-se la rellevància d’aquests temes durant la relació laboral, però sí quan són acomiadats. Especialment si aquest acomiadament s’ha produït perquè l’empresa ha envaït el correu electrònic o si han utilitzat unes imatges gravades que no s’haurien d’haver gravat», apunta González. Això pot marcar la diferència entre un acomiadament disciplinari, que no comporta dret a indemnització, i un acomiadament nul, que obliga l’empresa a readmetre el treballador, pagar-li el sou pendent dels mesos que hagi estat cessat i una possible compensació.

«L’empresa no pot imposar al treballador mecanismes de control més estrictes a casa que els que té a l’oficina», resumeix Vidal. La clau està en elaborar un protocol que compti amb la participació de la representació legal dels treballadors i sigui conegut pels mateixos. El que s’haurà d’adaptar a l’exercici des de casa, però sense que això impliqui menys drets per treballar des de l’oficina. Davant una vulneració dels esmentats drets, el treballador pot recórrer a Inspecció de Treball i la ‘policia laboral’ podrà imposar multes d’entre 6.251 i 187.515 euros en funció de la gravetat i l’historial reincident.