08 d’abr 2020

Anar al contingut

ANÀLISI ECONÒMICA

El Banc d'Espanya assenyala els joves com els perdedors de la recuperació

Els menors de 35 anys no ha recuperat ni la renda, ni la riquesa, ni la propietat immobiliària prèvia a la crisi

La desigualtat ha augmentat els últims anys tant pel que fa als ingressos com al patrimoni

Rosa María Sánchez

El Banc d'Espanya assenyala els joves com els perdedors de la recuperació

Entre el 2013 i el 2017 l’economia espanyola va créixer el 12,7% en termes acumulats, i va superar, així, el nivell precrisi. No obstant, el creixement no va ser igual per a tots els col·lectius i l’última onada de l’Enquesta Financera de les Famílies publicada aquest dijous pel Banc d’Espanya assenyala els joves com els perdedors en aquest procés de recuperació. Les llars amb un cap de família de menys de 35 anys encara no han recuperat els nivells de renda i riquesa previs a la crisi, amb implicacions en l’accés a la vivenda, l’estalvi i el finançament.

Majoritàriament, l’Enquesta Financera de les Famílies recull dades relatives al 2017. Com aquesta enquesta és de caràcter triennal, les noves dades permeten comparar les variables del 2014 amb les del 2017, incloent així el que es podria considerar com la primera fase de la recuperació econòmica.

Les dades de l’enquesta, a més, posen en relleu un augment de les desigualtats en termes de renda i riquesa entre les classes més afavorides i les de menys nivell durant aquesta fase de la recuperació econòmica.

Fonts de l’organisme situen l’«excessiva dualitat del mercat treball» i la precarietat laboral com les causes principals de l’empitjorament del col·lectiu social més jove en aquest període. Aquestes mateixes fonts apel·len a la necessitat d’un millor funcionament dels mercats de lloguer i de treball, del finançament i l’estalvi i de l’educació per aconseguir «un creixement més estable i socialment sostenible». També suggereixen la necessitat de tenir en compte aspectes relatius a «l’equitat intergeneracional» en qüestions com la futura reforma del sistema de pensions.  

Els joves

En particular, les dades de la renda es refereixen al 2016. En el període entre el 2013 i el 2016, la renda mitjana de les llars va augmentar l’11,5%, fins a situar-se en 34.900 euros. D’altra banda, la renda mitjana (la que deixa a cadascun dels dos costats el 50% de les famílies) va pujar el 9,7%, fins als 25.600 euros per llar. 

Segons el Banc d’Espanya, aquests augments impliquen que, després de la caiguda que va produir la crisi econòmica entre el 2010 i el 2013, la renda es va recuperar el 2016 fins a pràcticament arribar al nivell del 2010 gràcies, sobretot, a la millora dels salaris, les pensions i les prestacions d’atur. No obstant, en el cas de les llars amb un cap de família de menys de 35 anys, el 2016 la renda mitjana encara se situava el 23% per sota de la del 2010.

Passa una cosa semblant amb la riquesa. El 2017 la riquesa neta mitjana de les llars (també incloent la vivenda habitual i descomptant els deutes) es va situar en 253.00 euros després de créixer un 0,9% des del 2014. No obstant, les llars amb un cap de família de menys de 35 anys van patir una caiguda neta mitjana del 43,3% en aquests tres anys. Des d’una perspectiva més àmplia, aquest grup demogràfic també presenta el retrocés més gran de la seva riquesa neta mitjana des del 2011, del 55,7%

Entre el 2014 i el 2017, es va reduir el percentatge de llars propietàries de la seva vivenda principal, des del 80,4% fins al 75,9%, amb una caiguda més intensa quan el cap de família té menys de 35 anys (caiguda de 8,3 punts percentuals) o situats en el 20% de menys renda (caiguda de 6,7 punts). «Els joves compren menys i lloguen més. Els que més compren són les famílies amb un cap de família més gran i amb més nivell de renda i riquesa, que actuen com a llogaters dels més joves», resumeixen les fonts del Banc d’Espanya per il·lustrar el transvasament de renda entre els dos sectors demogràfics. 

Més desigualtat

El creixement de l’ocupació en el període entre el 2014 i el 2017 va permetre reduir moderadament els indicadors de desigualtat en les rendes laborals. El 10% dels assalariats amb més ingressos absorbien el 30,91% de les retribucions el 2014 i aquest percentatge va baixar una mica, fins al 30,56% el 2017

No obstant, si es pren en consideració la renda total (ingressos de capital i rendes empresarials), la part corresponent al 10% de més nivell (top 10%) va passar del 30,91% al 32,44%. El ‘top 5%’ va passar del 20,53% al 21,57% de la renda total i l’u per cent més ric (‘top 1%’), va passar del 7,59% al 9,04% de les rendes totals entre el 2014 i el 2017.

Segons el Banc d’Espanya, «la riquesa neta va evolucionar de manera més desigual que la renda, influïda per l’evolució negativa de la riquesa neta de les llars amb un cap de família de menys de 35 anys».