CONTENCIÓS ENTRE ADMINISTRACIONS

Montero busca una via per fer arribar nous recursos a les autonomies

La ministra d'Hisenda desafia el criteri en contra expressat per l'Advocacia de l'Estat

Els serveis jurídics de l'Estat remarquen els límits del Govern en funcions

zentauroepp46318266 madrid 20 12 18  pleno en el congreso  maria jesus montero  181220095556

zentauroepp46318266 madrid 20 12 18 pleno en el congreso maria jesus montero 181220095556 / JOSE LUIS ROCA

5
Es llegeix en minuts
ROSA MARÍA SÁNCHEZ

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, s’ha mostrat disposada a "continuar buscant solucions" i alguna nova fórmula que permeti fer arribar com més aviat millor a les autonomies els ingressos més grans que els corresponguin el 2019 i que van quedar embussats per la no-aprovació del projecte de Pressupostos Generals (al febrer) i la posterior celebració d’eleccions generals(el 28 d’abril).

El que està en joc és l’entrega addicional d’uns 4.000 milions d’euros a les autonomies (uns 900 milions, per a Catalunya) en concepte de més entregues a compte, derivades de la recaptació tributària més gran prevista per a aquest any.

L’Advocacia de l’Estat, en un informe entregat a la Secretaria d’Hisenda aquest dimarts (27 d’agost), deixa ben clar per escrit el seu criteri: No.

"Per excedir el despatx ordinari d’assumptes públics no podria un Govern en funcions actualitzar l’import de les entregues a compte a realitzar a les comunitats autònomes", conclou l’esmentat informe, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO.

Fórmules creatives

No obstant, en declaracions a Onda Cero, la ministra Montero ha mostrat aquest dimecres la seva determinació per continuar "aprofundint" i buscar “fórmules creatives" per donar resposta a les dificultats financeres de les autonomies –"jo les conec molt bé", ha dit en al·lusió a la seva anterior etapa com a consellera d’Hisenda a Andalusia–.

"No desisteixo a continuar buscant solucions per atendre les necessitats de les comunitats autònomes en la situació actual", i tot i que ha insistit que, en tot cas, el Govern en funcions ha de ser respectar “els límits de la legalitat”, no ha descartat la possibilitat de trobar una sortida.

"Ofec econòmic"

La Generalitat de Catalunya ha iniciat una via judicial per reclamar al Govern central el pagament de 1.300 milions corresponents al finançament del 2019. En aquesta quantitat s’hi inclouen els gairebé 900 que corresponen al’actualització de les entregues a compte i uns 400 milions més que es deriven de la liquidació de l’IVA de l’exercici 2017.

A la seu del Parlament, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, va acusar el Govern central de "retenir" il·legalment el pagament d’aquestes quantitats, el retard de les quals està causant un "ofec financer" a Catalunya. La situació és similar a la resta de les autonomies.

A Onda Cero, la ministra ha negat tenir por davant d’un possible pronunciament en contra dels tribunals a partir de les accions legals de la Generalitat.  "Por, mai. El Govern està seguint un criteri tècnic. Ningú pot posar en dubte la sensibilitat autonòmica d’aquest Govern. Ja ho determinaran els tribunals", ha dit.

Fins ara, l’Advocacia de l’Estat havia expressat verbalment que un Govern en funcions no podia atendre l’actualització de les entregues a compte a les autonomies, però la ministra d’Hisenda volia tenir aquest criteri per escrit, segons ha assegurat ella mateixa a Onda Cero. El 22 d’agost es va realitzar la petició de l’informe (un dia després de la compareixença d’Aragonès al Parlament) i el 27 d’agost l’Advocacia de l’Estat l’hi va entregar a la Secretaria d’Estat

Petició d’informació

En concret, la Secretaria d’Estat va plantejar aquesta extensa pregunta a l’Advocacia de l’Estat: "¿Pot el Govern, en la seva actual situació de Govern en funcions, exercir la iniciativa legislativa necessària per poder efectuar l’actualització de les entregues a compte de les Comunitats Autònomes de Règim Comú per al 2019, precisant mitjançant l’instrument normatiu oportú que les xifres d’ingressos previs a la cessió a les Administracions Territorials a considerar en el seu càlcul poden ser actualitzades amb referència a les previsions tributàries per al 2019 vinculada al cicle pressupostari de l’esmentat exercici en lloc de pivotar sobre les xifres d’ingressos tributaris de l’exercici prorrogat 2018?"

‘Traducció’ lliure de la pregunta: ¿Pot aquest Govern en funcions abonar a les autonomies els 4.000 milions addicionals que els corresponen en les seves entregues a compte?.

La pregunta formulada per Hisenda no fa referència a la situació dels ajuntaments, que és similar, i que suposarien 1.400 milions addicionals. La qüestió tampoc fa referència a les quantitats pendents per la liquidació definitiva de l’IVA del 2017, que també reclama amb urgència la Generalitat.

Resposta de l’Advocacia

En la seva resposta, l’Advocacia de l’Estat se centra a aclarir si l’abonament d’aquestes quantitats entren dins del que s’entén que pot emprendre un Govern en funcions.

Parteix del fet que, per a aquestes situacions, la llei determina que el Govern en funcions "limitarà la seva gestió al despatx ordinari dels assumptes públics, abstenint-se d’adoptar, tret de casos d’urgència degudament acreditats o per raons d’interès general l’acreditació expressa de les quals així ho justifiqui, qualssevol altres mesures".

I a partir de sentències prèvies del Suprem, l’Advocacia explica que "el Govern en funcions ha de continuar exercint les seves tasques sense introduir noves directrius polítiques ni, sens dubte, condicionar, comprometre o impedir les que hagi de traçar el que el substitueixi". 

L’Advocacia de l’Estat entén que aquest criteri imprecís ha de ser examinat "cas per cas". I després d’analitzar en particular aquest assumpte, arriba a la conclusió que "un Govern en funcions al modificar l’import de les entregues a les Comunitats Autònomes estableix noves orientacions polítiques, comprometent, condicionant o impedint les que pugui adoptar el nou Govern, per la qual cosa l’esmentada actuació superaria el despatx ordinari d’assumptes".

Escletxa legal

La qüestió de fons és si, veritablement, actualitzar les entregues a compte implica la introducció de "noves directrius polítiques" o si al contrari només és un simple mecanisme automàtic que emana de la llei de Finançament de les Comunitats Autònomes.

Segons recorda la mateixa Advocacia de l’Estat, aquesta llei estableix que "les Comunitats Autònomes rebran, cada any, el finançament corresponent a les entregues a compte de cadascun dels esmentats recursos que els siguin d’aplicació". I per a la determinació d’aquests imports "s’utilitzaran les previsions existents a la data d’elaboració pel Govern del’avantprojecte de llei de pressupostos generals l’Estat de l’exercici que correspongui"

Notícies relacionades

El Govern de Pedro Sánchez, abans d’entrar a estar en funcions, va aprovar l’avantprojecte de llei de Pressupostos, del qual es derivava l’actualització de les entregues a compte a autonomies i ajuntaments. El text va ser finalment tombat pel Congrés dels Diputats. Però la llei de Finançament Autonòmic es remet a l’"avantprojecte" per a la determinació de les entregues a compte.

L’Advocacia de l’Estat, en tot cas, no troba una escletxa legal en aquesta formulació de la llei, però potser és una de les vies que poden estar explorant els serveis tècnics del Ministeri de María Jesús Montero.