El 'lobby' farmacèutic insta l'Administració a elevar els recolzaments a la investigació

El sector farmacèutic tem que les pressions per retallar la despesa pública sanitària arribin a desestabilitzar les amigables relacions amb l’Administració. Mentre l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) llança una càrrega de profunditat contra l’statu quo al reclamar al Govern un nou marc de relacions basat en un nou sistema de subhastes per al pagament de medicaments, el sector farmacèutic vol llançar un missatge de moderació i consens per buscar noves vies de consens. 

L’Airef ha proposat estendre el model andalús de subhasta de fàrmacs d’Andalusia a tot Espanya. Segons les seves estimacions, estalviaria fins a 1.000 milions d’euros en despesa al Sistema Nacional de Salut (SNS) si s’apliqués de forma extensiva a totes les comunitats autònomes. Paral·lelament, també ha obert el focus a la millora dels projectes d’R+D+i, amb la col·laboració públic-privada amb "ajuts en clústers d’innovació" i augmentant els recolzaments "destinats a recursos humans".

El president de Farmaindustria, Martín Sellés, sempre ha advocat per potenciar les relacions amb l’Administració i impulsar noves vies de col·laboració públic-privades que obrin nous horitzons. Però en el seu cas, l’èmfasi se sol situar en l’oportunitat que la xarxa de sanitat pública pot oferir als laboratoris en el camp d’assajos clínics. En alguns moments va arribar a plantejar-se la possibilitat d’un ens públic-privat per a la gestió de proves clíniques a gran escala en què participessin tant laboratoris com investigadors aprofitant l’envejable sistema sanitari espanyol. Però aquests projectes no han trobat el fòrum adequat de discussió.

Les crítica de l’Airef de falta de col·laboració estreta públic-privada no sona malament per al sector en el fons. Durant l’Assemblea General Ordinària de la patronal, Sellés va remarcar aquest dijous el compromís de les companyies farmacèutiques amb les persones que pateixen una malaltia i, per tant, amb la importància de vetllar perquè puguin accedir als medicaments que necessiten. També la seva corresponsabilitat amb la sostenibilitat del sistema sanitari, que es tradueix en la recerca de fórmules eficaces com els acords de risc compartit i el pagament per resultats.

A través del Conveni de Farmaindustria amb el Govern, la indústria està obligada a retornar a l’Estat l’excés de la despesa pública en fàrmacs si el seu creixement és superior al del PIB. Sellés va tornar a reiterar "la idònia situació d’Espanya com a plataforma per a la investigació biomèdica i la realització d’assajos clínics, que situa al sector, per dret propi, com una gran oportunitat per a Espanya com sector tractor i referència del model econòmic al qual ha de caminar el país".

Segons Farmaindustria, un total de 20 medicaments amb nous principis actius van arribar als pacients espanyols l’any passat gràcies a l’activitat investigadora de les companyies. "La investigació biomèdica, que és la raó de ser de la indústria farmacèutica, cridada a trobar tractaments nous per als pacients, ens obre una oportunitat magnífica d’atraure nova inversió", ha asseverat Sellés.

Notícies relacionades

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Lola Casademunt vestirà l’equip dels EUA de la Copa Amèrica

La indústria farmacèutica concentra en els 41.000 llocs de treball que genera de forma directa l’ocupació més estable (94,2% de contractes indefinits), qualificat (62,4% titulats) i divers (52% dones) de tota la indústria espanyola. Respecte al pes industrial i econòmic del sector, la memòria anual de Farmaindustria recull dades com els més d’11.000 milions d’euros en exportacions el 2018, el 25% de l’alta tecnologia que exporta Espanya, i els 15.000 milions en producció al territori espanyol.

El president de Farmaindustria va mostrar la seva preocupació per la "inestabilitat" que han provocat la provisionalitat del Govern i els processos electorals i, especialment, per la "incertesa" davant de les mesures recollides en l’Actualització del Programa d’Estabilitat, fent-se eco algunes d’elles de l’informe de l’Airef.