Les mútues van gastar 3,6 milions el 2024 en detectius per a baixes

En un moment en què les baixes mèdiques entre treballadors van a l’alça i la despesa que assumeix la Seguretat Social i les empreses voreja els 30.000 milions d’euros anuals, les companyies i les mútues han augmentat els diners que gasten a perseguir els possibles fraus entre treballadors malalts. Al llarg de la setmana, gairebé un milió de treballadors –al voltant del 4,1% del total d’ocupats, segons assenyalen les dades de l’INE– falten a la feina per malaltia.

¿Quants d’aquests ho fan de manera fraudulenta? No existeixen aproximacions sobre això, però les mútues i les companyies estan incrementant la inversió en detectius privats, una figura fins ara relativament desconeguda i que opera sobre una fina línia entre els interessos de les empreses i el dret a la intimitat dels treballadors.

Possibles fraus

Al llarg del 2024 les mútues col·laboradores de la Seguretat Social van gastar un total de 3,6 milions d’euros a contractar investigadors privats per seguir treballadors de baixa a tot Espanya, segons dades recopilades per aquest mitjà després d’analitzar un a un els contractes sobre la matèria publicats a la Plataforma de Contractació del Sector Públic. També hi ha empreses que contracten detectius per verificar que els seus treballadors fan servir realment les adaptacions de jornada per cuidar fills o altres familiars o per a altres qüestions o si qui teletreballa s’escapa a fer encàrrecs, entre molts d’altres.

"Nosaltres no valorem, som mers testimonis", expliquen a Adchase, l’agència de detectius que més contractes públics de mútues es va adjudicar l’any passat, amb un total de 606.668,54 euros en contractes licitats o que estan en vigor. Al mes, segons assenyalen, vigilen entre 100 i 150 treballadors. Els donen un nom, un domicili i una sèrie de pautes que han de vigilar, mai el diagnòstic complet ni la malaltia per un tema de protecció de dades. "Ens demanen que vigilem si aixequen pesos, si condueixen, si corren, si assisteixen a concerts, si sempre porten la crossa, si continuen treballant malgrat estar de baixa", expliquen.

"Ens trobem amb moltes persones que realment estan malament i els metges s’equivoquen en la sospita. Ara bé, la picaresca està a l’ordre del dia", afirma Juan Carlos Delgado, gerent de Detectib, la segona empresa que més licitacions de mútues es va emportar el 2024, amb més de mig milió d’euros.

Notícies relacionades

Catalunya rebrà una xifra històrica de finançament el 2026 després del repunt econòmic del segon trimestre

El Govern resol els set primers concursos per aixecar nou promocions de lloguer assequible a Barcelona

La manera de treballar es divideix en dos mètodes. D’una banda, la vigilància i seguiment de treballadors en el seu dia a dia. Delgado explica que habitualment ells segueixen un treballador durant dos o tres dies, per tenir una foto completa del seu dia a dia i les seves rutines. Cada jornada de vigilància li costa a una empresa uns 600 euros i algunes mútues paguen més als investigadors si les proves que obtenen detecten un frau que no si validen la baixa de l’empleat.

"Hi ha el treballador que no té ganes de treballar, força una baixa i es passa el dia a casa i només surt per passejar el gos i anar a comprar. És molt complicat demostrar que està simulant una malaltia", expliquen a Detectib. "També hi ha el treballador que aprofita la baixa per treballar en B en un altre lloc", continua dient. "I després hi ha el que fa veure que està de baixa per preparar-se per a unes oposicions, per buscar una altra feina o per venjar-se del cap".