Holocaust
Propaganda de l’odi
"Va passar... i pot tornar a passar". No és que Primo Levi no ens avisés. I venint d’un supervivent de l’Holocaust, que va passar deu mesos en un camp de concentració i que va relatar una experiència tan terrible a Si això és un home, potser que li féssim una mica de cas. Per a qui encara cregui en el poder transformador de les paraules, sàpiga que aquesta històrica admonició de Primo Levi obre i tanca una pel·lícula alemanya que m’atreveixo a recomanar. Es titula El ministro de la propaganda, i busseja en la indignitat criminal col·lectiva que va comportar el nazisme a partir dels usos de Joseph Goebbels. Impacta l’ús d’imatges reals que mostren jueus massacrats i el seu contrast amb les de masses d’alemanys enfervorits per les arengues de Hitler.
No sabrem mai si van pesar més les habilitats d’un paio com Goebbels, capaç d’assassinar els seus propis fills, o la deixadesa moral de milions de persones, agafades a la comoditat dels atàvics prejudicis antisemites i enlluernades per un futur imperial que –afortunadament– no va arribar mai. El que és clar és que Goebbels ha tingut alumnes avantatjats i avui disposen d’unes armes poderosíssimes, com ara les plataformes tecnològiques. Ja no es descriuen fets ni es defensen idees; es tracta de construir paisatges emocionals en què és prioritari identificar un enemic. I, sobretot, deshumanitzar-lo. Va ser el gran èxit de Goebbels amb l’Holocaust: convèncer (gairebé) tot un país que els jueus no eren persones. La pel·lícula ho retrata a la perfecció. I aquest sembla també el mèrit que Netanyahu i la seva rècula de fanàtics ultrareligiosos han aconseguit amb la majoria dels seus compatriotes: que avalin l’expulsió/aniquilació dels palestins.
Hitler apel·lava a l’ideal de puresa d’una suposada raça ària. Els fanàtics israelians invoquen el dret de propietat sobre una terra presumptament sagrada. Mateixos gossos amb diferents collars. D’aquí a uns anys, algú rodarà una altra pel·lícula per desposseir de coartades els assassins. I per avergonyir els que encara no s’atreveixen a denunciar-los ni a combatre’ls.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
