conseqüències del canvi legal

La banca tem una frenada de la concessió d'hipoteques a mitjans de juny

Les entitats treballen contrarellotge perquè la nova llei només provoqui una demora d'uns quants dies

La norma allargarà el procés de concessió i pot restringir el crèdit a les rendes més baixes

zentauroepp47551613 economia  campa a hipotecas hipoteca bankia190416131218

zentauroepp47551613 economia campa a hipotecas hipoteca bankia190416131218

4
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar

L’entrada en vigor, el pròxim 16 de juny, de la nova llei de contractes hipotecaris pot provocar un coll d’ampolla que alenteixi la concessió d’aquests préstecs. Així ho reconeixen diverses fonts del sector financer i altres associats, com les taxadores i les consultores. Les entitats estan treballant contrarellotge per adaptar-se i que l’aturada només duri uns quants dies. Però, més enllà d’aquest efecte puntual, la nova norma suposa un canvi de paradigma que allargarà els terminis de concessió dels préstecs i que probablement  restringirà el seu accés als ciutadans amb rendes més baixes.

La llei incorpora a la normativa espanyola una directiva europea del 2014 que havia de ser adoptada com a molt tard el març del 2016. La seva entrada en vigor, per tant, es produirà més de tres anys després del que va establir la Comissió Europea. El Congrés la va aprovar al febrer i a l’abril, en l’últim Consell de Ministres abans de les eleccions generals, el Govern va donar llum verda als desenvolupaments normatius complementaris per intentarevitar una multa comunitària de 100.000 euros al dia pel retard. "És una pena que, una vegada, més anem amb presses en la primera aplicació (d’una llei). Les entitats haurien tingut dret a tenir més temps per preparar-se", va lamentar aquest dimarts Francisco Uría, soci de KPMG, en unes jornades sobre la llei organitzades per la CECA.

La norma obliga a les firmes hipotecàries a canvis profunds en els seus procediments de concessió, en els sistemes informàtics que es fan servir per formalitzar els contractes i en la formació dels seus empleats. Per això, "en les primeres setmanes hi podria haver un alentiment", va aconseguir resumir Francisco Botas, conseller delegat d’Abanca, en la trobada de la patronal de les antigues caixes. "Les entitats més diligents patiran una aturada només d’uns dies, però d’altres de més endarrerides poden tenir problemes. Això no és sol per als bancs; hi ha un altre tipus d’entitats i sobre aquestes hi ha més dubtes respecte a la seva capacitat d’adaptar-se", apunta un directiu d’una empresa que assessora el sector.

Gestionar el caos

La formació de la plantilla és l’aspecte que està provocant més maldecaps. La norma obliga que els venedors d’hipoteques rebin un curs d’almenys 50 hores. Per al conjunt dels treballadors ha donat de termini fins al 16 de juny de l’any que ve, però a canvi les entitats han de tenir formats tutors que supervisin el treball dels seus companys i comprovin que s’han complert els passos que fixa la nova llei en cada hipoteca concedida. El problema és que el Banc d’Espanya encara no els ha informat de quines empreses podran examinar aquests supervisors i acreditar que tenen els coneixements adequats.

En les jornades de la CECA, Francisco Martínez Jorcano, director de mitjans de Kutxabank, va estimar en uns 180 milions d’euros (470 euros per hipoteca) el cost de formar uns 126.000 empleats del sector el juny del 2020. "Això és un embolic; estem gestionant el caos", va assegurar abans d’explicar que la seva entitat ja va per la versió 92 del seu pla d’adaptació a la norma. A això s’hi sumen altres costos. Per exemple, Severino Méndez, director de persones i mitjans de Liberbank, va apuntar que el seu banc té identificats canvis informàtics equivalents a més de 12.000 hores de feina. Les entitats estan intentant tenir els seus sistemes adaptats uns dies abans del 16 de juny per poder provar-los, però també estan pendents que no fallin les vies de comunicació telemàtica amb els registradors i notaris.

Menys i més car

Notícies relacionades

En el sector també s’adverteix que els terminis de concessió de les hipoteques seran més llargs. D’entrada perquè s’haurà d’anar dues vegades, en lloc d’una, al notari, que dies abans de la firma haurà d’explicar al client les condicions del crèdit i assegurar-se que les entengui, cosa que també està provocant molts dubtes i moltes consultes sobre com s’ha de fer, apunten fonts financeres. A més, el termini entre l’entrega de la informació contractual i la firma del crèdit s’ha ampliat de 3 a 10 dies. Un altre interrogant és si la nova llei s’haurà d’aplicar o no a les hipoteques la informació de les quals es faciliti en els 10 dies anteriors al 16 de juny, però que es firmin després.

Les entitats, així mateix, estan obligades a analitzar de manera més minuciosa la capacitat de pagament dels consumidors, que hauran de facilitar més informació personal que fins ara. Aquest test de solvència pot frenar l’accés a la vivenda de les rendes més baixes, com ha reconegut el Banc d’Espanya, perquè s’afegeix al previsible encariment dels préstecs pel nou repartiment de les despeses de la seva constitució. "Els hipotecats estaran més protegits, però a canvi hi haurà gent, sobretot de les capes més baixes de la societat, que no podran comprar-se una casa", sosté un directiu d’una taxadora.

El Govern i el sector discrepen sobre si reduirà els litigis

La secretària d’Estat d’Economia, Ana de la Cueva, va assegurar, dimarts, que la nova llei "ajudarà a reduir la creixent litigiositat dels últims anys" en les hipoteques. "La crisi ha demostrat que el comportament de vegades irresponsable dels participants del mercat pot soscavar el sistema financer", va advertir en la CECA.

Temes:

Hipoteques Bancs