A LA RECERCA DE FEINA

"Quan tornava veia que és inútil. Aquí no hi ha feina"

Jorge Guzmán, periodista de 32 anys, veu l'estranger com la millor opció

zentauroepp43121142 foto de helena gonz lez y jorge guzm n  dos j venes que se p180429142230

zentauroepp43121142 foto de helena gonz lez y jorge guzm n dos j venes que se p180429142230

2
Es llegeix en minuts
Juan Oliver

Jorge Guzmán Lorenzo és un periodista gallec llicenciat per la Complutense que amb tot just 32 anys ja ha passat mitja vida d'emigrant en llocs de feina que no tenen res a veure amb la seva professió. Primer,  al nordd'Anglaterra  com a empleat d'un hotel al Districte dels Llacs, al nord-oest del país al límit amb Escòcia; després, com a dependent d'una botiga a Toronto, al Canadà, i també a Londres; després, com a intèrpret d'idiomes, model fotogràfic i extra d'espots publicitaris a Taipei, la capital de Taiwan.

Ara viu a Ferrol, on treballa per a una televisió local on va començar com a comercial fa uns mesos.  I està pensant si fer la maleta una altra vegada i emigrar. "La primera vegada que me'n vaig anar, ho vaig fer una mica per l'aventura, però cada vegada que tornava veia que era inútil. Aquí no hi ha feina", explica.

La seva primera feina després d'acabar la carrera a Madrid va ser en una revista en línia de videojocs, que va deixar per anar-se'n al Regne Unit a aprendre anglès. Una agència de col·locació li va cobrar 500 euros i li va trobar un lloc en un hotel on va passar sis mesos treballant a canvi d'un petit salari, del qual l'empresa que gestionava l'hotel li descomptava les despeses de manutenció d'estada.

A Toronto guanyava una mica més, uns 10,50 dòlars canadencs a l'hora –uns 6,75 euros– més un percentatge de les vendes que feia. A Taiwan va voler col·locar-se com a professord'espanyol  od'anglès, però sense saber molt bé com va acabar de model publicitari i també fent d'intèrpret.

Entre cada una d'aquestes etapes, tornava a Espanya i buscava feina en el seu àmbit, però sense gaire èxit malgrat saber idiomes i tenir un bon currículum. "El vaig enviar a centenars d'empreses, i no és una frase feta, de veritat. Van ser més de cent, però no em van contestar de cap".

Jorge reconeix que els llocs de feina que ha tingut a l'estranger no li motivaven massa, però explica que hi treballava "per supervivència" i que, potser precisament per això, va arribar a ser molt bo en alguns. "No m'agrada vendre. Odio convèncer la gent que compri una cosa que en realitat no necessita. Però a Toronto vaig arribar a tenir un bon salari perquè m'emportava fins un 5% de les vendes, i la veritat és que veníem roba molt cara", recorda.

Notícies relacionades

A més de la televisió, Jorge col·labora en un projecte de diari digital en gallec -Adiante.gal- que ha arrencat recentment a la seva comunitat. Però els ingressos que té ara no li serveixen per sobreviure sense l'ajuda de la seva família.

Potser per això, i per les ganes d'iniciar per fi una carrera laboral que li permeti guanyar-se la vida de manera estable, parla d'emigrar just al revés de com ho fan la majoria dels emigrants. És a dir, com si marxar a l'estranger fos la manera de tornar a casa, com si tingués enyorança de la resta del món. "Tinc ganes de tornar", diu.