SENTÈNCIA
Un pacient rebrà 34.000 euros d'indemnització de l'ICS per un mal diagnòstic
A Urgències se li va diagnosticar un trencament del bíceps a l'accidentat quan patia un esquinçament del pectoral i van trigar sis mesos a operar-lo
Un mal diagnòstic en un cas d'urgències pot derivar en severes dolences per al pacient, primer, i en un cost afegit per a la salut pública, després, si el jutjat dóna la raó a l'afectat. És el que a succeït amb un pacient que va patir un accident al gimnàs en deixar-se-li anar el fre de la màquina de pectorals el desembre del 2012, i acudir al servei d'urgències de l'Hospital de Bellvitge, a l'Hospitalet del Llobregat, on se li va diagnosticar un trencament de la porció llarga del bíceps sense fer-li cap prova radiològica. Gairebé sis mesos més tard l'operaven d'un esquinçament del pectoral major causat pel mateix accident. El pacient va portar el cas als tribunals per exigir una indemnització i ara el jutjat de Primera Instància número 36 de Barcelona ha condemnat a Zurich, asseguradora de l'Institut Català de la Salut, a indemnitzar-lo amb 33.966 euros pels danys i perjudicis causats pel retard en el diagnòstic mèdic d'un trencament total del pectoral.
El pacient tenia 41 anys quan va patir l'accident i se li va fer el primer diagnòstic a l'Hospital de Bellvitge, el citat del trencament del bíceps. Davant la persistència del dolor, el pacient va acudir després al metge de capçalera del seu ambulatori, qui el va orientar sobre un possible trencament fibril·lar del múscul del pectoral major. Uns dies més tard, li van fer una ecografia que va confirmar que l'home patia un "esquinçament sever del pectoral major", un diagnòstic que requereix una visita al traumatòleg i una ràpida operació quirúrgica, que no es van produir.
Davant la insistència del pacient, se'l va derivar al traumatòleg de l'Hospital de Viladecans (Barcelona) el març del 2013, qui va confirmar la lesió i va ser finalment intervingut el juny d'aquest any, gairebé sis mesos després de produir-se la lesió.
Aquest retard va causar que els extrems del tendó trencat estiguessin tan retrets i fibrosats que el pacient va precisar la reinserció de múscul pectoral major a l'húmer mitjançant la fàscia lata (múscul que es troba en la part superior i lateral de la cuixa) del banc de teixits, indica l'associació El Defensor del Pacient, que ha tramitat la denúncia del pacient.
En la sentència s'indica que "resulta acreditat que la retracció muscular va ser conseqüència del retard en la intervenció". La pròpia perit de l'asseguradora, s'afegeix en la sentència, va assenyalar en el judici que, en el trencament pectoral sofert pel pacient, la decisió hagués hagut de ser la reparació quirúrgica en el moment en el qual es va diagnosticar mitjançant una ecografia,"el que no fa sinó confirmar que la bona praxi requeria una intervenció quirúrgica immediata que no es va realitzar".
A causa d'aquesta situació, l'home té reconeguda una discapacitat del 12% i unes limitacions que afecten tant el seu àmbit laboral, ja que treballava com a transportista, com la seva esfera personal d'oci i temps lliure, ja que no pot realitzar les activitats esportives que feia abans.
