Byung-Chul Han, el pensador pop de l’era digital, premi Princesa d’Astúries d’humanitats

El jurat del premi Princesa d’Astúries de comunicació i humanitats reunit a Oviedo acaba de concedir el guardó del 2025 al pensador sud-coreà, establert a Alemanya, Byung-Chul Han (Seül, 64 anys). Han és el filòsof contemporani més llegit a tot el món, autor de supervendes com ‘La societat del cansament’ (2010) i, alhora, molt crític amb la societat del capitalisme digital.

Assagista amb una base molt sòlida alimentada a l’escola de Heidegger i recolzat després en una relectura de la dialèctica hegeliana, els seus treballs, escrits en alemany, han tingut la virtut dels grans filòsofs de connectar amb la societat contemporània i de presentar les seves reflexions a la manera pròpia del temps que li ha tocat viure. Perquè si Han denuncia la societat del «like» i del «yes we can» per l’esgotament i la insatisfacció permanent a què porta aquesta mena d’autoexplotació de l’individu, també ha sabut comunicar-se amb aquests mateixos ciutadans a través de la frase curta i la reflexió allunyada de raonaments densos i extensos.

En general, les seves publicacions, treballs com‘L’agonia de l’Eros’ (2012), ‘La sociedad de la transparencia’ (2012) o ‘La salvación de lo bello’ (2015) són textos a cavall entre l’assaig i el manifest, en general llibrets de menys de cent pàgines que han aconseguit un èxit inesperat i en què enfronta el lector a un diàleg raonat, molt clar.

Al premiat Byung-Chul Han se’l considera un pensador alemany, ja que ha escrit en aquesta llengua i resideix al país europeu, però el seu naixement, el 1959, va ser a Corea del Sud. Es va formar en la feina amb el metall per satisfer els seus pares en els estudis encaminats a la pràctica d’un ofici, però amb 22 anys es va mudar a Alemanya i va començar la seva formació filosòfica.

Especialitzat en Heidegger, el 1994 es va doctorar per la Universitat de Friburg i es va incorporar com a professor a la Universitat de les Arts de Berlín. Allà va impartir cursos de fenomenologia, estètica i religió i en l’actualitat continua oferint esporàdicament algunes lliçons. Ha publicat de manera constant durant els últims 20 anys, impulsat per una demanda creixent dels seus llibres i per una producció lenta però segura (fa dos anys explicava en una entrevista que no solia escriure més de tres frases al dia).

L’impacte de la seva obra

Notícies relacionades

Les estrenes en plataformes de desembre: Michelle Pfeiffer, Kate Winslet i Santiago Segura tornen per Nadal

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Malgrat que el món acadèmic manté una posició de cert recel davant la seva trajectòria, la seva obra ha tingut un impacte molt gran, en especial en determinats mercats, com l’espanyol i el xinès. Llibres com ‘La societat del cansament’ han sigut traduïts a més de 35 idiomes i han venut més de cent mil exemplars a Llatinoamèrica, Espanya, Corea i Itàlia, mentre que ha generat infinitat de vídeos relacionats amb les seves teories en els canals l’ús intensiu dels quals ell mateix critica, com TikTok o Youtube.

Malgrat el corpus principal dels assajos de Han, en el seu últim llibre,‘L’esperit de l’esperança’ (2024), el filòsof sembla haver iniciat una nova etapa no tan enfocada en el diagnòstic crític de la societat contemporània com a identificar futurs més lluminosos. El seu editor a Espanya (Herder) el resumeix amb aquestes paraules: «De la desesperació més profunda neix també l’esperança més íntima. Després dels seus famosos assajos de crítica negativa del règim neoliberal, en aquesta nova obra Byung-Chul Han emprèn no ja un gir, sinó una veritable superació cap a una encoratjadora visió de l’home. En l’esperit humà nia la capacitat de fer fecund el més erm. Precisament en els escenaris més desoladors l’esperit és capaç de remoure aquest vent que ens porta aires d’esperança».