On Catalunya
canvis en la inversió i el patrocini
Els diners del surf miren a Barcelona
/
El surf necessita onades per créixer com a esport però s'ha convertit en alguna cosa més. Forma de vida, moda, material esportiu, estil i atracció turística. I sobretot una formidable eina i suport publicitari. Els professionals del surf, un grup d'esportistes escollits, són l'instrument per atraure els més joves, un públic objectiu ideal en una indústria que mou al voltant de 12.000 milions d'euros al món i que a Espanya i a Barcelona en particular té un auge constatable. Barcelona, tot i estra banyada per un Mediterrani menys ondulat que altres mars, s'ha convertit en un centre neuràlgic de la indústria surfera, el lloc on es venen més planxes d'Espanya, centre comercial de la moda més 'cool' i amb un nombre d'aficionats a aquest esport cada vegada més gran.
El sector turístic espanyol mira amb interès el desenvolupament del surf al món i en vol aprofitar l'èxit. La celebració del campionat mundial de la World Surf League (WSL) a la població francesa d'Hossegor aquests dies d'octubre evidencia de quina manera fins i tot un enclavament sense gaires infraestructures turístiques pot aprofitar una cita esportiva que troba la seva màxima audiència a internet. Només cal fer un cop d'ull als centenars de milers de publicacions associades a Hossegor a Instagram i Twitter, per exemple. La instal·lació de piscines d'onades artificials surfejables, com un nou producte de luxe esportiu, obre la via al naixement de noves estrelles i aficionats, i a això també hi contribuirà el fet de ser un nou esport olímpic.
ACTIVITATS PARAL·LELES
Antón Sáez, empresari turístic gallec i representant a Espanya de la WSL i les seves competicions mundials, reivindica l'interès d'aquest esport també com a oportunitat econòmica per a Barcelona: "És una pena, però al Mediterrani no tenim prou consistència i seguretat per fer una competició mundial de surf, però a través d'activitats paral·leles tindrem presència en punts estratègics com Barcelona, que és la 'surf city' més gran d'Europa".
El repte de situar Espanya al mapa del surf mundial és complex. Galícia, el País Basc, Andalusia i les Canàries tenen condicions naturals adequades. Però només Portugal i França han aconseguit el privilegi d'organitzar una competició mundial de primer nivell de la WSL a Europa. "La prova del Championship Tour de Peniche a Portugal multiplica per 10 els impostos directes de la inversió del Govern en aquest esdeveniment només durant els dies en què es fa", explica Sáez. Opina que aquest model d'inversió pública i privada és la línia a seguir i que és necessari entendre el surf com un producte estratègic per al sector turístic. Enclavaments com Pantín, a Galícia, que complirà 30 edicions de competicions de la WSL d'alt nivell, Zarautz, Mundaka, Sopelana (País Basc) i Teguise (Canàries) atrauen surfistes de tot el planeta.
El sector turístic veu una gran oportunitat de negoci en el món del surf i els seus practicants
El pastís econòmic del surf es calcula en uns 12.000 milions d'euros a tot el món. Són uns 120 milions d'aficionats i 35 milions de practicants pendents d'unes retransmissions esportives a través d'internet que canalitzen tot un conjunt de formes de vida que s'estenen més enllà del que se sol pensar. Marques com Rip Curl, Quicksilver, Roxy, Reef, Vans, Billabong o Hurley són referències de moda surfera, però també Samsung, Jeep, Chanel, Corona i Gopro, per exemple, han vist en el surf una via clara per vendre.
Notícies relacionades
I és que l'esport només és una petita part de l'engranatge de la WSL. Una estratègia comunicativa basada en les xarxes socials inocula en els consumidors més joves una estètica i formes de vida universalitzades. La competició esportiva s'assembla cada vegada més a la F-1, amb estrelles de l'esport molt vinculades als seus patrocinis i un espectacle que es desenvolupa al seu aire en l'exaltació mediàtica de les xarxes socials.
LES ESTRELLES
Gabriel Medina, John John Florence, Matt Wilkinson, Kelly Slater, Tyler Wright, Courtney Conlogue, Carissa Moore, Stephanie Gilmore o Tatiana Weston-Webb són alguns dels noms que desperten passions entre els aficionats, però més a l'estranger. En aquesta voràgine d'expectatives, Espanya no es vol quedar enrere. El campió d'Europa de surf ha sigut aquest any un canari, encara que el seu lloc en el rànquing mundial és el 72 i només són 34 els escollits per a la primera divisió del surf. Les nòmines d'aquests elegits ja són de diversos milions d'euros i la seva popularitat és elevada, especialment als EUA, el Brasil o Austràlia, on el surf és matèria de culte. Però Sáez és optimista i ressalta el paper dels surfistes espanyols per al futur: "A casa hi tenim Jonathan González, coronat fa poc campió d'Europa, i no trigarem a veure anuncis a la televisió amb surfistes professionals", explica. Anomena Aritz Aranburu, que també és més conegut a fora que a dins de les nostres fronteres, però el planter s'amplia amb figures com Gony Zubizarreta, Hodei Collazo, Luís Diaz, Lucía Martiño, Ariane Ochoa, Garazi Sánchez, Ainara Aymat o Maddi Aizpurua. Darrere d'ells, les marques estan atentes per aprofitar l'empenta d'una onada que ha demostrat ser més que una tendència passatgera. "¿Qui no vol patrocinar un esportista que és a la platja i que desprèn un halo de llibertat, vitalitat i bon rotllo?", diu Sáez.
