On Catalunya

Fenomen en augment

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

JORDI COTRINA

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

El cas de Badalona n’és l’exemple perfecte. Les platges del nord de la ciutat, després de l’última borrasca, han augmentat. En canvi, les del sud, més pròximes al port, han retrocedit. ¿Per què, amb el fort onatge, unes perden sorra i d’altres reben grans quantitats? ¿Com es pot saber quins trams del front marítim tenen més risc de patir les conseqüències d’un temporal? Les respostes, com és habitual, són múltiples. L’expert de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Jorge Guillén, les detalla.

¿Pateixen les platges més erosió?

«Les platges, avui, són més sensibles que 25 anys enrere», afirma Guillén. ¿Per què? «Bàsicament perquè disposen de menys sorra. Cada vegada han anat perdent més platja i el temporal que abans erosionava una mica la costa ara és més greu», explica. Detalla també que, amb 50 metres de platja, les onades no tenen el mateix impacte que si només hi ha 10 metres de zona sorrenca i, per tant, menys protecció.

¿Massa ciment?

«Hi ha poca platja i molt antropitzada. Un 25% de les platges estan ocupades per ciment (passejos marítims i altres estructures). Això equival a menys protecció», adverteix el científic. Assegura que, quan això passa, aquestes platges urbanes no tenen capacitat d’adaptació i el sistema natural de moviments de sorra no funciona perquè no hi ha prou sorra, cosa que també complica la recuperació després d’un temporal.

¿Les rieres ja no desemboquen al mar?

Les platges es formen, en part, gràcies als sediments que rep el mar procedents de rius i rieres. «El problema és que la sorra ja no arriba com abans, perquè molts d’aquests cabals d’aigua ja no tenen una sortida directa i natural al mar», avisa Guillén.

¿Quin impacte tenen els ports?

Els ports i els espigons perpendiculars a la costa tenen els seus efectes: «Moltes vegades, a la part de platja que és just al nord del port s’acumula sorra. I a l’altra part no. O sigui, que aquestes infraestructures modifiquen els moviments de la sorra. Els espigons perpendiculars canvien clarament la distribució».

¿És útil construir dunes?

Una platja sense intervenció humana no té res a veure amb el que sovint entenem per la paraula ‘platja’. «Quan al litoral hi ha un sistema dunar naturalitzat i potent, l’efecte dels temporals és menor, perquè les dunes suavitzen les onades. La dificultat és que això no es pot aconseguir a tot arreu de manera ràpida i assequible», concreta Guillén. Aquest tipus de mesures, a mitjà termini, són més útils que extreure sorra del fons marí per salvar les platges, considera l’expert, tot i que admet que és poc realista aplicar-lo en tota la línia costanera.

El que té clar l’investigador és que les imatges d’afectacions per temporals s’aniran repetint cada vegada de manera més habitual. «El primer temporal de tardor sol tenir més conseqüències que els següents, sempre que no tinguin la potència del que va ser el Gloria, per exemple», diu.