Els diners de Panamà i el que no dóna 'pa na má'

A l'escàndol dels 'papers de Panamà' no li podia faltar una rèplica en forma de frases enginyoses a les xarxes socials. Moltes, sota l'aparença d'un acudit divertit o un joc de paraules, en realitat resumeixen el que desvelen els milions de documents procedents del bufet panameny Mossack Fonseca: que només pot amagar fons qui en té molts, i que hi ha una gran maquinària mundial dedicada a buscar els que tenen molts fons per ajudar-los a amagar-los i estalviar-se així el pagament d'impostos.

Una obligació que no poden eludir els que disposen de pocs ingressos. Ha fet fortuna en aquest sentit una advertència anònima que triomfa a les xarxes, dedicada als amics que comparteixen informació. Diu així: “No us alarmeu. Pot ser que el meu nom surti als 'papers de Panamà', perquè els meus ingressos donen per anar tirant i ‘pa na má'.

Societats 'offshore', empreses pantalla en paradisos fiscals, testaferros de tota mena, i, en el cas que finalment es descobreixi el pastís, bons i poderosos amics que avisin que es prepara una inspecció o un canvi legal i que és millor regularitzar i perdre una mica del que s'ha estalviat d'impostos els últims anys que quedar en evidència i veure's forçats a tornar a Hisenda fins i tot més diners.

De fet, aquest ha sigut el sistema de funcionament de moltes grans fortunes, incloent-hi insignes banquers, polítics i empresaris, els últims anys. I alguns han tingut la prepotència de vanagloriar-se de ser dels que havien pagat més al fisc en un exercici determinat. Això sí, obviant que només ho van fer quan els van descobrir les seves trampes evasives i que gràcies al pagament d'uns milions es van evitar un possible càstig penal. És difícil saber si el que van pagar aquells, o el que pagaran els descoberts ara amb els 'papers de Panamà', s'acosta al que haurien d'haver aportat a Hisenda durant el període en què el seu autèntic patrimoni no va tributar, a diferència del comú dels declarants, que aquests dies s'estan qüestionant si una determinada factura de 200 euros pot servir o no com a deducció, per exemple.

Notícies relacionades

Les noves ‘start-ups’ espanyoles s’aboquen a la IA i la computació

Una altra vida als plàstics del mar

La pràctica de l'evasió fiscal està tan estesa que fins i tot un condemnat per haver buidat les arques d'un banc, Mario Conde, sembla que ha continuat utilitzant aquests mètodes per blanquejar els diners procedent dels seus antics delictes. Pel que es veu, en aquests paradisos, el rei és Conde.

La part positiva de tot aquest embolic és que almenys ara està sortint a la llum. L'accés mundial, a l'instant i massiu, a la informació fa molt més difícil controlar-la, i gràcies a això la sensació d'impunitat s'ha reduït. Caldrà veure els efectes reals de tot això a mitjà i a llarg termini. Segur que el bufet de torn ja està preparant nous sistemes, legals és clar fins que no es demostri el contrari, perquè uns quants puguin seguir eludint el fisc i reclamar, a la vegada, més polítiques d'austeritat perquè tanta despesa pública no hi ha qui l'aguanti.