El lloguer no arrenca tot i que els preus ja pugen

La recuperació del mercat immobiliari residencial a Espanya -hi ha més producció d'obra iniciada i també acabada, el volum de transaccions s'eleva, així com els preus- es produeix abans fins i tot que  hagi arribat a desenvolupar-se un mercat de lloguer alternatiu en una proporció similar a la d'altres països europeus. El parc és ara superior que quan es va iniciar la crisi, però no sembla que el creixement sigui espectacular. Encara que és veritat que alguna cosa es mou en l'encotillat mercat del lloguer, almenys a Catalunya: el preu.

De fet ha pujat un 2,5% durant el primer semestre d'aquest any, fins als 541,50 euros mensuals, segons el mapa del lloguer de Catalunya que acaba d'elaborar l'Agència Catalana de l'Habitatge (ACH) de la Generalitat. Es tracta del primer termòmetre oficial del mercat de lloguer, que es difon on line amb els contractes inscrits a l'Incasòl. No són tots els que es firmen, però donen una idea de per on va el mercat en aquests moments. Segons l'ACH, l'Incasòl comptabilitza els dipòsits d'entre el 45% i el 50% dels contractes de lloguer que es formalitzen. És a dir, les meitat del parc que, en aquests moments, arriba als 380.000 habitatges a Catalunya.

Les dades públiques reflecteixen que els preus mitjans mostren -igual que la venda- que la demanda es concentra a les grans ciutats, on els valors del lloguer es mouen a l'alça, mentre que baixa a les zones rurals. A Barcelona, el preu mitjà del lloguer arriba als 713  euros, la qual cosa representa una pujada del 6,9%. Les comarques de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, la Conca de Barberà i el Priorat registren baixades superiors al 5%.

MENYS CONTRACTES / Segons l'estadística oficial, el nombre de nous contractes s'ha mogut a la baixa durant el primer semestre (un 4,6%, fins als 149.733), incloent-hi Barcelona. La raó és que «ha disminuït la urgència per buscar lloguers més barats que s'ha viscut durant la crisi econòmica», comenta Carles Sala, secretari d'Habitatge de la Generalitat, cosa que suposa que les necessitats de mobilitat s'han frenat, al mateix temps que han millorat les rendes de les famílies i han augmentat les vendes. Encara moderadament, però van a l'alça.

Potser és així perquè, com assegura Alejandro Inurrieta, expresident de la Societat Pública de Lloguer, en un treball sobre el mercat publicat per Idealista.com, «el complex per viure de lloguer» es manté a Espanya. Un 78% de les vivendes principals estan en propietat i un 15% en règim de lloguer, i la resta són vivendes cedides. El 2001, el lloguer era fins i tot inferior: un 84,5% del parc nacional estava en propietat i tan sols el 9,6%, en renda.

Notícies relacionades

Els canvis que planteja Treball per al permís per defunció d’un familiar i per cures pal·liatives

Alfonso Cabello (Proexca): «Els sectors audiovisual, tecnològic i aeroespacial consoliden les Canàries com a nou motor d'expansió empresarial»

La balança es mou amb lentitud cap al lloguer, encara que està per veure si arribarà a aconseguir proporcions més elevades: als Estats Units o el Regne Unit els percentatges de propietat se situen en el 65% i arriben al 50% a Alemanya, segons les dades d'un estudi de Fitch Ratings sobre les perspectives del mercat immobiliari a Europa. És clar que també els preus són inferiors. Llogar a Alemanya en zones cèntriques de grans ciutats es pot resoldre per 500 euros.

De fet, els preus del lloguer a Espanya segueixen afavorint la compra, encara que aquesta tendència pot canviar en la mesura que els joves nascuts a partir de l'any 1980 -amb ingressos limitats i menys proclius a la propietat- s'independitzin, augmenti la mobilitat geogràfica per necessitats laborals i els nous models de família incrementin la demanda de lloguer.