200.000 pisos menys

El sector de la vivenda residencial a Espanya encara està a un bon tros  de la normalització, però també és cert que el ritme d'absorció de l'oferta

-excepte en els casos en què l'única alternativa possible és la dinamita- comença a situar l'estoc de pisos sense vendre en nivells menys dramàtics. De fet, l'estoc de vivenda nova a Espanya es reduirà de les 675.411 que hi havia el 2014 a les 462.658 que es preveuen per al 2015, més de 200.000 vivendes, que suposen un descens del 31,5%, segons el primer estudi sobre el mercat immobiliari espanyol que realitza Servihábitat i que va ser presentat ahir. Per a l'any 2016 es presumeix que continuï la tendència baixista fins a arribar a les 349.377, un 24,5% menys respecte a aquest any.

Les autonomies que acumulen actualment el principal parc de vivendes són el País Valencià i Castella-la Manxa, i es calcula que el 2016 sumaran gairebé la meitat del total del parc sense vendre. A aquestes dues les segueixen Andalusia, Castella i Lleó, i Múrcia, «on la concentració de l'estoc continuarà sent també rellevant en els mesos vinents», assegura l'estudi.

Les previsions a pràcticament la resta d'autonomies són que l'estoc que es mantingui sense vendre podria considerar-se tècnic, és a dir,  l'habitual en una situació normalitzada de mercat.

«Davant aquesta situació, la producció ha començat a incrementar-se en àrees encara molt localitzades, principalment a les zones 'prime' de primera i segona residència, on les característiques del parc no satisfan les preferències de la demanda o amb estoc ja inexistent», subratlla Serevihábitat. Aquesta gradual recuperació del mercat portarà que s'iniciïn obres amb un volum total de 35.000 vivendes aquest any i es finalitzi la construcció de més de 50.000.

No obstant, encara hi ha regions que compten amb elevats nivells d'estoc i en les quals la recuperació del mercat haurà d'esperar encara un temps. Són quatre les comunitats autònomes que concentren el 57,1% del mercat de vivenda iniciada. Es tracta de Madrid, Andalusia, Catalunya i el País Valencià. Aquesta concentració serà molt similar l'any 2016.

Pel que fa a la nova producció, resulta molt rellevant «adaptar el producte a les necessitats de la demanda», es precisa, ja que els requisits dels compradors han canviat amb el pas de la crisi. «L'anàlisi d'aquests requisits per a cada projecte concret resulta cada vegada més crític per aconseguir l'èxit comercial i la rendibilitat del projecte», s'assegura. En aquest context s'emmarca el repunt d'obra nova. La demanda prefereix vivenda nova que de segona mà, però la falta de la primera provoca que el volum d'operacions se centrin en la segona.

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

Segons les últimes dades del Consell General del Notariat, l'increment de les vendes de vivenda fins a l'agost (7,3%) es deu a la segona mà. La venda de pisos va mostrar un increment interanual del 4,4% i la de pisos de preu lliure del 5,7%. Però aquesta pujada de les transaccions es deu, únicament, a la pujada de les vendes de pisos de segona mà (8,7% interanual), ja que la venda de pisos nous va experimentar una contracció del 14% interanual.

Més demanda -no pot ser d'una altra manera- incentiva a l'alça els preus dels pisos, de manera que el 2015 es produirà un increment de preus del 2,6%, segons l'estudi de Servihábitat.