Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

El pastís del negoci bancari a Espanya, per tant, és només tot just una mica més gran que l’últim any de la bombolla immobiliària, però a les quatre grans entitats del sector els correspon una porció molt més important gràcies a les fusions. Els altres sis bancs supervivents que són considerats com a significatius pels organismes supervisors (Unicaja, Bankinter, Abanca, KutxaBank, Ibercaja i Cajamar) també van aconseguir augmentar la proporció del pastís que els correspon, gràcies a l’absorció d’altres entitats. Però en menor mesura que els quatre grans: els seus beneficis es van incrementar un 71,5% entre el 2007 i el 2024 (de 2.288 a uns 3.926 milions d’euros).

Aquestes dades demostren que en el sector bancari tenen gran importància el que els experts anomenen les economies d’escala. A l’absorbir altres entitats, els bancs no només milloren els seus resultats perquè es queden amb el negoci dels seus rivals, sinó també perquè aconsegueixen ser més eficients a l’eliminar les duplicitats, cosa que redueix les seves despeses. És un dels factors –juntament amb la creixent digitalització– que explica que el sector hagi retallat la seva plantilla en 108.280 persones i un 40% des del 2007 (fins als 161.640 empleats del 2023, última dada disponible al Banc d’Espanya) i el nombre d’oficines en 27.707 i un 61% (fins a les 17.379 sucursals del 2024).

Perjudicis socials

Un dels impactes socials més evidents de les fusions és, efectivament, la menor contribució de la banca al nivell d’ocupació del país, per més que la immensa majoria de les reduccions de plantilla hagin sigut pactades i amb condicions atractives. Els últims exercicis, això sí, algunes entitats han començat a incrementar l’ocupació a Espanya per primer cop en més d’una dècada. Però no amb perfils professionals comercials per a la xarxa d’oficines com en els anys de la bombolla, sinó amb experts tecnològics que treballen en els serveis centrals en la transformació digital del negoci.

Una altra de les derivades de les fusions, relacionada directament amb el tancament massiu de sucursals, és el deteriorament de l’accessibilitat als serveis bancaris per a determinats col·lectius, com la gent gran o els habitants de l’Espanya rural. Els últims anys, no obstant, el Govern ha liderat amb el sector plans específics per millorar l’atenció i la inclusió financera en aquests àmbits. Si bé no han solucionat tots els problemes, sí que han suposat un notable avanç.

L’angle de les fusions que genera més dubtes és el seu efecte en la competència efectiva del sector. Espanya és el país dels 27 de la Unió Europea on els cinc bancs més grans han guanyat més quota de mercat des del 2007. Entre aquell any i el tancament del 2023, les grans entitats espanyoles van elevar la seva quota en 28,48 punts percentuals, fins a copar el 69,48% dels actius. Si bé aquesta dada encara està només una mica per sobre de la mitjana europea (68,5%), l’oferta de compra (opa) llançada per BBVA sobre el Sabadell, en cas de tenir èxit, elevaria l’indicador fins a rondar el 74%-75%, segons estimacions del mercat.

Una altra manera de mesurar la concentració és l’índex Herfindahl i Hirschman. Com a regla general, el Banc Central Europeu (BCE) estima que un nivell inferior a 1.000 suposa baixa concentració, una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera mitjana, i per sobre de 1.800 la veu alta. Es pot interpretar com un semàfor.

El 2007, Espanya estava clarament en verd (459), però la desaparició de desenes d’entitats (les significatives van passar de 45 a 10) el té des del 2018 en nivell groc (1.331 al tancament del 2023). També en aquest cas està entorn de la mitjana europea (1.338), però l’èxit de l’opa li afegiria entre 200 i 300 punts.

¿Per què llavors la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aprovat l’opa amb compromisos pactats amb el BBVA per tal d’eliminar els possibles problemes detectats? Com va revelar EL PERIÓDICO, l’organisme va arribar a la conclusió que el Sabadell no és un actor insubstituïble en el segment del crèdit a les empreses i pimes, ni el BBVA el seu competidor més pròxim en aquest negoci, per la qual cosa la seva possible desaparició de l’esmentat mercat podria veure’s coberta en un temps raonable (tres anys) per altres bancs de diferent mida. Els indicadors de concentració, així, són únicament un dels factors que valora.

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Auditar l’interès general

El fantasma d’una altra onada

El desenllaç de l’opa depèn ara que el Govern li posi o no condicions addicionals que poguessin fer al BBVA desistir o als accionistes del Sabadell rebutjar l’oferta. Però sigui quin sigui el resultat, el fantasma d’una nova onada de fusions penja de nou sobre el sector, també a Europa. És un dels factors que expliquen els contactes preliminars que ha tingut el Sabadell amb entitats com Unicaja i Abanca, però també d’altres entitats mitjanes entre si. En realitat, són habituals en el sector des de fa anys: tots volen estar preparats per si es dispara el tret de sortida. El que cal veure és si arriben a plasmar-se i, sobretot, el seu potencial efecte en la competència efectiva al mercat.