Treballadors de la DGAIA van alertar el 2023 del risc en les fugues de menors

El Col·lectiu d’Educadors i Educadores de Catalunya, que agrupa treballadors dels 13 centres públics que té la DGAIA, ja va advertir el novembre del 2023 de la seva preocupació per les fugues d’adolescents dels centres residencials com els CRAE i, davant el que van considerar inacció de l’organisme, van elevar la queixa a la Sindicatura de Greuges. Denunciaven que s’estava produint un "maltractament institucional" i que "per tant, s’estan vulnerant els drets de la infància en protecció".

Llavors ja assenyalaven que la problemàtica de les fugues –que ha deixat en evidència el cas de la nena de 12 anys sota custòdia de la DGAIA violada i prostituïda per un pederasta, en gran part inevitable ja que aquests centres no són de retenció i funcionen amb la confiança i amb l’objectiu que els joves tinguin una vida al més normal possible– era "especialment sensible quan es tracta de noies" per les "situacions de risc" a les quals s’exposaven i que eren, remarquen, "motiu d’alerta".

Els treballadors detallaven que "en les fugues, les adolescents s’exposen a situacions de risc de màxima gravetat". I descrivien el que solen fer durant aquestes: "Busquen refugi en pisos clandestins amb altres adolescents o adults que se n’aprofiten, accepten relacions a canvi de qualsevol cosa, drogues, un mòbil o diners. En aquest context, no és estrany que mantinguin relacions sexuals de risc o que es fomentin comportaments antisocials".

Alertaven igualment que aquestes situacions tenien també un impacte en la resta de menors del centre: "En ocasions afecta negativament les companyes més vulnerables, que acaben reproduint conductes disruptives". Descrivien també els retorns conflictius: "Moltes vegades tornen en males condicions d’higiene, salut o de consum. Això repercuteix en la resta de noies que intenten portar una vida al més normal possible. I s’hi viuen situacions tenses amb crits, ambulàncies, intervenció policial, que afecten la resta".

"Sobresaturació"

Finalment, denunciaven una disfunció derivada de la "sobresaturació" dels centres residencials: quan un menor s’escapa, la seva plaça l’ocupa una altra persona, de manera que quan el menor torna, no sempre ho fa al centre en el qual era, sinó en un altre, amb un entorn i un equip humà diferents. Davant aquesta situació, els treballadors expressaven la seva "impotència" al veure "com es desfan vincles que s’havien pogut establir amb l’equip educatiu".

Aquest col·lectiu és conscient que les fugues són inevitables, per això reclamaven ja llavors centres especialitzats per a adolescents amb diferents casuístiques (salut mental, comportament, addiccions...) que no poden seguir la dinàmica d’un CRAE i requereixen una atenció més exclusiva. Acabaven demanant "més recursos adequats per atendre com correspon adolescents tutelades, tenint en compte les seves necessitats per poder donar una atenció més individualitzada".

Després de rebre la queixa, la Sindicatura va demanar informació a la DGAIA, que, segons consta a l’informe que va fer la Sindicatura el març del 2024, va admetre estar "molt preocupada per la problemàtica de les fugues" i afegia que eren situacions que "sovint no es poden abordar per l’actitud refractària dels menors al tractament i la mesura de protecció proposada". Deia que quan l’EAIA (Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) proposa un ingrés en un centre, "no sempre es pot fer un treball previ" amb el menor. Els treballs previs i de prevenció són un dels aspectes que reclamen els educadors.

Notícies relacionades

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

Parlon serà "contundent" amb els canvis de sexe falsos

La Sindicatura també va revisar expedients de fugues i va concloure que "s’observa que la coordinació amb les forces policials no sempre és suficient i ha d’anar acompanyada també d’un treball d’anàlisi profunda per prevenir nous episodis". En aquest sentit, advertia que els professionals "han d’estar formats per reconèixer indicadors de conducta de fuga, disposar d’eines i treballar amb altres serveis".

La Síndica, Esther Giménez-Salinas, deia que "les fugues representen un dels principals factors de risc per patir explotació sexual i violència, especialment en el cas de les noies" i que "el deure de prevenció exigeix que l’Administració adopti una postura proactiva, anticipant-se i planificant actuacions per reconduir les crisis en adolescents en centres susceptibles d’escapar-se". "Reduir el nombre de fugues ha de ser un objectiu del sistema de protecció", insistia.