Els joves catalans segueixen emigrant per buscar feina

Entre els indicadors macroeconòmics que exhibeixen el Govern central i l’Executiu català se n’hi troba a faltar un. La millora de l’economia i de l’ocupació de la qual tant presumeixen no s’aprecia quan s’observa la fuga de joves per buscar una oportunitat laboral, que el 2014 es va mantenir amb la mateixa intensitat que en anys anteriors. 

Si algú es pensava que l’augment de les expectatives de trobar una feina a Espanya frenaria la tendència a l’emigració dels joves, s’equivocava. Almenys això és el que indiquen les estadístiques de residents a l’estranger de ciutadans amb nacionalitat espanyola que se n’han anat de Catalunya. Des del 2012, una mitjana d’uns 5.000 joves entre els 15 i els 34 anys han emigrat a altres països cada any, incloent-hi el 2014. Aquest exercici es va iniciar amb 60.848 joves catalans que vivien fora d’Espanya, segons les dades del padró d’habitants residents a l’estranger de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) recollides en un informe de l’organització juvenil Avalot de la UGT. 

REDUCCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA / En un any, la fuga de joves va créixer el 9% (5.529 persones) i des del 2009 –primer any en què es comença a elaborar l’estadística d’Idescat–, el 71% (25.301). Els joves representen el 25% de tots els habitants de nacionalitat espanyola –única o compartida amb la d’un altre país– que han deixat Catalunya, que l’any passat van pujar a 20.626 persones i van arribara a una xifra acumulada de 242.070.

Fins al 2013, la destinació principal dels joves que deixaven Catalunya era Europa. No obstant, el 2014 el continent americà va ocupar el primer lloc com a nou lloc de treball i residència dels emigrants, amb un 53,5% dels casos, seguit d’Europa. 

«Alguns diuen que els joves se’n van a Londres a servir cafès per aprendre idiomes. És mentida», va assegurar Afra Blanco, coordinadora d’Avalot-UGT. «No estan marxant per anar a aprendre idiomes –va afegir–, sinó per trobar feina i un projecte de vida perquè aquí és impossible».

L’informe del sindicat denuncia que l’emigració forçada segueix en augment i afecta especialment els joves titulats. Aquesta generació que la UGT denomina JESP (joves emigrants de sobres preparats) està formada per un perfil de llicenciats universitaris en àrees de sanitat, arquitectura i enginyeria d’una mitjana de 24 anys. 

Els motius que segueixen empenyent els emigrants són les negres perspectives de trobar feina estable a Espanya, segons la dirigent sindical. La taxa d’atur juvenil del 45,65%, la temporalitat del 54%, l’índex d’ocupació a temps parcial del 51% i els sous a la baixa són motius poderosos perquè els joves més ben formats facin el pas de marxar a buscar feina en altres països. 

Lluny de disminuir, la diàspora es manté ferma si observem les dades i l’interès mostrat pels joves per anar a l’estranger, que a la ciutat de Barcelona va créixer cinc punts segons el registre de l’oficina de mobilitat internacional de l’Ajuntament, que el 2014 va atendre 894 consultes. La Generalitat també ha creat un servei d’assessorament a emigrants (www.moncat.gencat.cat) amb l’objectiu d’«acompanyar i facilitar» les decisions de treballar o formar-se a l’estranger, segons la presentació que va fer el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig,

La xifra d’emigrants és molt similar a la reducció d’actius que recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), que va ser de 19.600 treballadors que van deixar el mercat laboral de Catalunya entre el primer trimestre del 2014 i el mateix període d’aquest any. L’estadística del padró d’Idescat pot incloure també casos de repatriació de joves amb doble nacionalitat però no recull la marxa d’estrangers.

Notícies relacionades

«Per sort vaig venir a Londres amb feina»

«Si deixo Xile, seguiré treballant fora»

PARADOXA / En un informe anterior elaborat pel catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB Josep Oliver per a l’Índex Laboral Manpower, s’alertava que la fuga de joves d’origen estranger és més significativa que la dels espanyols i amb perspectives de no tornar a Espanya malgrat la reactivació econòmica. 

Oliver alertava dels indicis que es produeixi la paradoxa de la coexistència d’emigrants juntament amb la necessitat d’algunes empreses de recórrer a immigrants davant les dificultats per cobrir alguns llocs de treball amb perfils de qualificació tècnica de nivell mitjà. «O es desenvolupen polítiques actives d’ocupació molt agressives o Espanya necessitarà immigrants qualificats d’aquí quatre o cinc anys», va destacar.