Un cuiner xinès destapa quin és el client més rendible en un bufet i el que menys

A molts ciutadans espanyols els torna boig anar a menjar a un bufet, ja que és un servei que els permet gaudir d’una àmplia varietat de plats, els quals poden servir-se per si mateixos. A més, ho fan a un preu fix, cosa que els proporciona la tranquil·litat de saber quant pagaran sense sorpreses.

No obstant això, sempre queda el dubte de si els establiments que preparen aquests grans bufets són realment rendibles a nivell econòmic, a causa que es pot menjar en abundància per un preu que podria no estar ajustat.

Ara, el cuiner Jiale Pan ha revelat en el pòdcast ‘Un chino y medio’ quines són les persones més i menys rendibles en un bufet. Des d’un principi de l’entrevista, el xef va deixar clar que «els més rendibles podem dir que són espanyols i els que venen en família».

El cuiner xinès, que està especialitzat en menjar oriental, va revelar que els plats més típics i senzills són els més econòmics: «Els que surten més rendibles, evidentment, són els que mengen arròs fregit, patates fregides, fideus...».

D’altra banda, Jiale Pan va reconèixer que «el top 1 del no rendible són els xinesos», perquè mengen més varietat d’aliments. Tot i que, no dubten a triar els més cars «Si et veuen amb gambots, és exagerat, s’agafen la safata sencera i et diuen ‘fes m’ho’».

«Posa-hi que costa vint euros menjar. Que agafi una safata de llamàntol, aquests vint euros fins i tot hi perdeu», va manifestar al pòdcast ‘Un chino y medio’. A part, va explicar que no és gens estrany veure algú demanar una safata sencera de gambot.

Notícies relacionades

El pediatre Carlos González, sobre l'exposició dels nens a les pantalles: "Fins a aquesta edat, res"

Com conservar els aliments a la nevera en una apagada de llum com la d'avui

No obstant, va assenyalar que la mentalitat de moltes de les persones que acudeixen als bufets és la de no tenir la sensació de tirar els diners: «Hi ha gent que té una mentalitat: no hi he de sortir perdent. Hi he de sortir guanyant i menjant els diners que he pagat».

Per concloure el tema, el cuiner xinès va confessar que quan passen aquestes situacions només pots mossegar-te la llengua: «Com que és el teu tipus de negoci, no li pots dir res».