El control de les ofertes turístiques opaques

L'operació d'Hisenda per frenar l'evasió fiscal a Catalunya a través dels pisos turístics opacs neix i desemboca en el mateix concepte: tot ingrés que obté un ciutadà o una empresa, amb independència de quina sigui la seva naturalesa, ha de passar necessàriament pel fisc, llevat que el legislador decideixi que no tributi, exonerant-lo totalment o parcialment. Així és fins i tot en el cas del que es coneix com a economia col·laborativa: així que l'operació té caràcter econòmic no pot ser eximida del pagament d'impostos, llevat d'excepcions.

En el cas més concret dels apartaments turístics, el problema no és que aquests existeixin, sinó que el seu ús no s'ajusti a la legalitat. No n'hi ha prou per a això de millorar les actuals ordenances que regulen l'ús del sòl, sinó que és necessari un control posterior per evitar actuacions il·legals en aquest sentit. Convé evitar la competència deslleial i per a això s'han d'exigir les mateixes garanties a tots els operadors i les mateixes obligacions.

Notícies relacionades

Les noves generacions es comprometen menys amb les empreses: 11 experts plantegen la necessitat de crear eines per a revertir-ho

Setmana clau del Sabadell per decidir si accepta unir-se al BBVA

Quan una persona ofereix en arrendament un immoble el destí del qual és ser vivenda, la tributació ve donada per la diferència entre els ingressos i les despeses necessàries. Aquest import es redueix en un 60%, i per això el cost fiscal, en aquests casos, s'atenua bastant. Però aquesta reducció no s'aplica al lloguer per a ús vacacional, ben diferent d'un ús per a vivenda permanent de l'inquilí. A més a més, si l'arrendador presta serveis al llogater propis de l'activitat d'un hotel o similar, com és el servei de neteja, d'habitacions o d'esmorzar, es qualificaria aquest arrendament com a activitat econòmica i no tindria  dret a cap reducció , encara que l'ús de l'immoble fos per a habitatge.

En aquests casos també pot interessar constituir una societat mercantil per exercir l'activitat de lloguer. D'aquesta manera, es pot arribar a tributar a un tipus inferior que si es fa com a persona física. Fins i tot en aquest impost hi ha algun règim especial de baixa tributació si es compleixen certs requisits. De totes maneres, s'opti per una via o per l'altra, els rendiments per lloguer s'han de declarar a l'Administració tributària. Si no es fa, es posaran en marxa els mecanismes de detecció de frau que té a disposició l'Administració, com és el cas de la comprovació dels consums mínims de subministraments de les vivendes, llum, aigua, gas…, dades que la mateixa Administració obté a través dels subministradors. Per aquesta via es pot arribar a detectar si efectivament les vivendes són usades per a finalitat inicialment declarada. Una altra manera de lluitar contra els arrendaments il·legals -que actualment està utilitzant l'Administració tributària- és detectar-los a través de la publicitat que els arrendadors porten a terme en pàgines webs on ofereixen els seus pisos de lloguer. És enormement fàcil consultar una gran quantitat d'informació que circula lliurement per les vies telemàtiques. En definitiva, hem de ser conscients que per mantenir una economia sostenible hem de contribuir, segons la nostra capacitat, al sosteniment del sistema tributari. La resta és trampa.