¡Quin bon senyor!

A l'edat mitjana, el vassallatge era una relació que s'establia entre dos nobles per la qual el d'inferior categoria prometia suport militar i polític al seu senyor, i rebia com a benefici habitual la gestió i el benefici d'una zona. Que valgui això d'introducció per recordar aquell famós passatge del Poema de Mío Cid: «¡Dios, qué ­buen vasallo, si tuviese buen señor!».

En els mercats, des de fa més de dos anys, es podria dir que s'ha establert una mena de vassallatge entre Europa i els Estats Units. Però en aquest cas no seria d'aplicació el passatge del poema èpic. És el bon senyor americà el que no troba un bon vassall a l'altra banda de l'Atlàntic nord.

Notícies relacionades

El mapa de les grans fortunes

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

Dimecres va ser al contrari, Wall Street va trencar els intents de rebot després de la mala obertura i va accentuar les caigudes. Però va ser excepcional. Ahir es va repetir la pauta habitual des que va esclatar la crisi europea: només la millor evolució de la borsa americana -provocada per les bones dades d'atur i producció industrial i la possibilitat que la Reserva Federal endarrereixi la retirada dels estímuls econòmics- va evitar mals més grans en una jornada que apuntava aspectes tràgics.

Però no ens equivoquem: el mar de fons continua sent tenebrós pel temor d'una nova recessió a Europa, suscitat ahir per la inflació de l'eurozona del setembre (0,3%) i les males subhastes dels Tresors espanyol i francès. L'Ibex 35, que va arribar a perdre al voltant del 4,5%, va tancar amb un retrocés de l'1,72%, fins als 9.669,7 punts, amb la prima de risc en els 140 punts bàsics.