Anàlisi
Reformes amb poc marge
Quan falta poc temps perquè s'aprovi l'esperada reforma fiscal, i per les notícies que van apareixent als mitjans de comunicació, fruit de les reunions del ministre d'Hisenda amb els diferents col·lectius professionals, ja podem entreveure que aquesta reforma del Govern no seguirà les recomanacions de la Unió Europea, que des de la talaia ens diu que s'han d'apujar els tipus dels impostos indirectes, l'IVA, així com també els tributs mediambientals i les assegurances socials.
Tota reforma ha de tenir present la realitat complexa d'un país amb una estructura administrativa composta per tres nivells, l'estatal, l'autonòmic i el local. És per això que qualsevol millora dels sistemes tributaris hauria d'iniciar-se a partir de la imperiosa necessitat de posar ordre i raciocini en el sistema de finançament de les administracions locals i autonòmiques i, per tant, en els aspectes impositius d'aquestes.
Les mesures que es prendran quedaran influïdes sens dubte pel context de crisi econòmica que vivim; recordem que el 2015 la ràtio de deute públic se situarà a prop del 101%. Algunes de les mesures ja les esperava des de fa temps el sector empresarial. Per exemple, la rebaixa del tipus de gravamen nominal de l'impost sobre societats, punt en què s'ha de recordar que el tipus efectiu ja per si mateix està en sintonia amb els del nostre entorn europeu. També és comprensible que es rebaixi el tipus marginal de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), perquè en aquest tribut Espanya és líder entre els països de la Unió Europea. Encara que la realitat sempre és més complexa, els tipus efectius no es perceben per part dels inversors estrangers atès que aquests es mouen en funció dels tipus nominals, i això condiciona les inversions estrangeres al nostre país.
Reactivació del consum
Si al final, tal com sembla, l'impost sobre el valor afegit (IVA) es manté en el tipus del 21% actual, les citades rebaixes d'altres impostos i el manteniment d'aquest impost segurament augmentaran el nivell adquisitiu de les persones, i això provocarà el desitjat augment de la demanda de productes i reactivarà el consum.
És desitjable que aquesta reforma no perdi l'oportunitat de posar un cert ordre en el caos legislatiu actual, i n'hi ha prou amb un exemple: des de l'any 2009 s'han aprovat gairebé 440 impactes fiscals entre l'Administració central i les autonòmiques. Aquesta dada, gens intranscendent, posa en evidència la impossibilitat d'encoratjar la inversió i l'estalvi responsable i sostenible. Encara que ja es dóna per descomptat que determinades mesures afectaran, almenys en el curt o el mitjà termini, la butxaca dels ciutadans, és necessària alguna cosa més. Ens cal créixer d'una manera sostenible en el temps per reduir el deute públic i el dèficit actuals, i d'aquesta manera posar els fonaments per a la creació d'ocupació, entre altres variables.
