Arturo Fernández repeteix com a president de la CEIM

Ni les denúncies per pagar en negre als seus treballadors, ni la imputació pel cas Bankia van poder amb la influència d'Arturo Fernández entre els empresaris de Madrid que ahir el van revalidar per a un altre mandat de quatre anys com a president de la patronal CEIM. Amb una participació sense precedents, pròxima al 90%, Fernández va aconseguir el 62,5% dels vots enfront del 35% del seu oponent, Hilario Alfaro. El 2% dels 1.097 empresaris que van votar ho van fer en blanc.

Era la primera vegada que a la presidència de CEIM es presentaven dos candidats. Hilario Alfaro, de 57 anys, president de l'associació empresarial del comerç (COCEM), va llançar a primers d'any el repte a Fernández, de 69 anys, convençut que podria posar fi a la forma de gestionar la patronal que es remunta als temps de Gerardo Díaz Ferrán, a qui el reelegit president va substituir el 2007.

L'amistat de Fernández amb els polítics del PP, especialment amb Esperanza Aguirre, i sobretot la detenció recent d'Alberto Tezanos, un dels seus homes de confiança, per un suposat cas de corrupció amb els diners dels cursos de formació, van fer albergar esperances a Alfaro sobre la possibilitat del relleu. Però no ha estat així.

MOBILITZACIÓ / Fernández, una persona «excepcional», d'una «intel·ligència natural que va al davant dels altres», en paraules de Juan Rosell, president de CEOE, va mobilitzar tothom que va poder i encara més per afrontar, probablement els últims, els quatre anys al capdavant de la CEIM.

Després de conèixer-se els resultats, l'acritud de la campanya va donar pas a les lloes. Fernández li va dir a Alfaro: «Tu i jo, a treballar per la CEIM». Alfaro ho farà des del seu sector perquè no està entre els 200 membres de la junta directiva elegida. Ahir va prometre no fer oposició al triomfador.

Fernández, que ha de resoldre les ombres de dubte sobre la utilització de fons públics i la seva connivència amb els populars madrilenys, es va comprometre a canviar algunes coses, però no a fer un git total, perquè, va dir, la patronal de Madrid ha de «reparar els danys de la carrosseria sense que se'n ressenti el motor».

AMISTAT I ALIANÇA / Rosell no va estalviar elogis al reelegit. Va assegurar que la primera felicitació a Fernández havia sortit de casa seva, de l'entorn familiar perquè a tots dos els uneix una amistat «indestructible».

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

El president de la CEOE té en Fernández un dels seus valedors. Són aliats des de fa quatre anys, quan Rosell va ser elegit per substituir Díaz Ferrán. Llavors el madrileny va fer un pas enrere, va ser compensat amb una vicepresidència de la patronal i, pel que es va veure ahir, serà també decisiu a finals d'any quan Rosell hagi de renovar el mandat.

Després d'elogiar la persona, Rosell va assenyalar el repte que tenen totes les patronals: la independència econòmica (va dir: «No ens agraden les subvencions»), i la influència en el poder polític. «Hem de ser els motors de totes les reformes econòmiques», va afirmar el president de la CEOE, «i marcar el camí a seguir per aquestes».