POLÈMICA PEL PRIMER RESCAT A LA UE

La desgràcia de Grècia

La Comissió Europea respon a l'FMI que no té sentit jutjar la crisi hel·lena amb els ulls d'avui

Efectes 8Pensionistes es manifesten a Atenes per les retallades, ahir.

Efectes 8Pensionistes es manifesten a Atenes per les retallades, ahir. / REUTERS / YORGOS RARAHALIS

2
Es llegeix en minuts
SILVIA MARTÍNEZ
BRUSSEL·LES

La Comissió Europea discrepa de les conclusions recollides en l'últim informe del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre el rescat de Grècia, en què l'organisme amb seu a Washington admet fallades en el disseny del pla, errors en les projeccions sobre sostenibilitat del deute i suggereix que la troica -formada per la Comissió Europea, el BCE i l'FMI- va subestimar els efectes negatius de les polítiques d'austeritat.«És un procés d'aprenentatge. Per descomptat que, a posteriori, amb l'experiència de tres anys i mig, podem mirar enrere i examinar què podríem haver fet diferent en un món ideal, però les circumstàncies eren les que eren i la Comissió Europea, com altres socis implicats, ho van fer tan bé com van poder en una situació sense precedents, extremadament difícil i d'emergència», es va defensar ahir Simon O'Connor, portaveu del comissari d'afers econòmics, Olli Rehn.

Encara que el document apunta a problemes de coordinació entre els tres organismes, falta d'experiència i greus errors de càlcul que han fet que l'economia grega s'enfronti a una recessió més dura del que inicialment s'havia previst, ahir no va sortir ni una paraula d'autocrítica de la seu de l'Executiu comunitari.«Era una situació sense precedents. Es va haver de construir la troica del no-res la primavera del 2010 i la situació d'alguns estats membres de l'eurozona, que s'enfrontaven a la fallida, tampoc tenia precedents», va insistir el portaveu de Rehn.

Notícies relacionades

Las dues crítiques que van fer més mal: la reestructuració anticipada del deute grec i les reformes estructurals. Sobre el primer, l'FMI adverteix que hauria estat millor executar la quitació el 2010 tot i que no es va fer perquè no convenia als socis de l'eurozona. Brussel·les en discrepa perquè els tècnics de Washington«no tenen en compte la interconnexió entre els membres de l'eurozona i que aquella reestructuració del deute del sector privat podria haver tingut un efecte sistèmic», cosa que hauria tingut «conseqüències realment devastadores»no només per als altres països de l'euro sinó també per a la mateixa Grècia. Pel que fa a les reformes estructurals, encara que l'FMI assenyala que no es va fer prou per identificar reformes enfocades a rellançar el creixement, l'Executiu comunitari diu que és un argument«erroni i sense fonament».

El Fons ahir no va voler escalfar la polèmica. El seu portaveu, Gerry Rice, va recordar que la troica va suposar una nova manera de treballar amb els seus socis europeus, i que la crisi de Grècia va ser«excepcionalment difícil», va comentar.