Economia de subsistència

L'escalada de la desocupació ha posat a prova les costures de la societat i les famílies. En un país en què ja hi ha 1,8 milions de famílies amb tots els membres en atur i en què només tres dels sis milions de desocupats perceben alguna prestació, l'única alternativa per a molts desnonats del mercat laboral és refugiar-se a casa dels pares encara que estiguin jubilats (cosa que fan un 30% dels casos), malviure dels favors familiars, recórrer a l'ajuda d'organitzacions com Càritas o acceptar algunes feinetes en negre. Sobre gairebé 240.000 d'aquestes víctimes de la crisi es va solucionar ahir la incertesa de quedar-se sense l'ajuda de 400 euros, El president del Govern, Mariano Rajoy, va anunciar ahir la seva ampliació.

«Paguem 500 euros de casa i la meva dona guanya 800», diu Yansies Muñoz, dominicà, de 35 anys, amb 10 anys treballant en el sector del comerç a Madrid, i sis en atur. Ja no té prestació i ha anat a l'oficina d'ocupació a veure ofertes i a sol·licitar alguna ajuda. La seva dona, que manté el nucli familiar, està embarassada i no sap què passarà quan siguin pares.

«Jo me'n vull anar fora. Aquí no hi ha opció», prossegueix Muñoz, que acaba de venir del Canadà, després d'un intent fallit de trobar feina. Però a més de la seva pròxima paternitat, l'obstacle més important per sortir fora és que la seva dona encara no té nacionalitat espanyola. «Me n'aniria a Londres a treballar del que fos, en la neteja... Molts amics hi han anat. La ciutat és més cara i no guanyen gaire, però almenys fan alguna cosa. També tinc molts amics que han tornat a la República Dominicana. Potser acabo allà, no ho sé», reflexiona.

Quan se li demana que faci una recomanació als polítics i als empresaris, que en definitiva són els que han de contractar, Yansies, comenta en veu baixa:«El poder darrere del tron», en referència a aquest binomi, encara que prefereix dirigir-se als primers:«Que legislin per al poble, que cada cop hi ha més diferències socials i la classe mitjana cada vegada va disminuint».

Notícies relacionades

¿Opa sí o no? Parlen les entitats

Els grans bancs guanyen amb les fusions més que els mitjans

A les oficines d'ocupació és cada cop més freqüent trobar víctimes de les tisorades públiques. És el cas d'Iván Martínez, un infermer de l'hospital de la Vall d'Hebron que s'ha convertit en un assidu de les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) per tramitar la prestació de desocupació cada cop que se li acaben els contractes de tot just uns dies .«Al final-explica-,tenint en compte el que es triga a tenir el certificat de l'empresa, tramitar la prestació a l'oficina i que te la donin, hi surto perdent, perquè he de renunciar a cobrar si em surt un altre contracte curt i tornem començar».

Arribar a final de mes s'ha convertit per a ell i la seva parella, Rosario González, en«una filigrana», i més tenint en compte la pujada del preu de les matrícules dels estudis de podologia i pròtesis dentals que estan cursant. Rosario assegura que va tenir«sort»al desembre per un contracte de reforç a El Corte Inglés de tres setmanes. Però ara afronta un dur hivern en què«és molt difícil trobar feina en el comerç». Cristina, administrativa, és una parada recent, des del 9 de gener, quan l'empresa la va acomiadar per una reestructuració de la plantilla. Viu amb la parella i va a l'oficina perquè té una trucada per un oferta de feina. Té molt clar que està obligada a acceptar-la i ho farà si cobreix les seves expectatives. Si no, «seguiré intentant-ho aquí però no descarto marxar fora».