Salinada al Delta

En un any, d'una fina capa d'aigua del mar, si es deixa ben quieta, sense onades, només en queda sal humida. Però perquè això passi cal la intervenció del sol a màxima potència i poca pluja. I d'aquesta manera, el líquid blau marí es va convertint en milions de cristalls que, compactats, formen una capa blanca, o millor encara, rosàcia. És el color delicat que cobreix el terra pla i quadriculat de les salines de la Trinitat (Sant Carles de la Ràpita). En aquest espai màgic, on el sol de l'estiu rebota fins a cremar en els ulls i els llavis se salen sols, es va trencar ahir la tranquil·litat que durant mesos envolta el procés pausat i històric de creació de la sal. Desenes de tractors, màquines recol·lectores, motoanivelladores, pales i giratòries van irrompre ahir a la punta de la Banya, al delta de l'Ebre, per portar a terme durant 20 dies la salinada, com en diuen els veïns a la recol·lecció d'un mineral que dóna gust a tots els plats i, des de fa segles, conserva els aliments.

«Els usos de la sal són molts: serveix per al tractament de les aigües, per preparar les carreteres davant de les nevades, per a la indústria química o farmacèutica, o per a l'alimentació»,explicava ahir Joan Sucarrats, gerent d'Infosa, l'empresa que explota les salines.

Infosa destina el 90% de la producció que surt de la punta de la Banya a la indústria, i només el 10% restant a l'alimentació. Aquest any la producció batrà tots els rècords i arribarà, si es compleixen les previsions, fins a les 106.000 tones, lluny de les 86.000 de l'any passat i del rècord històric (94.000). Els responsables de les salines calculen la producció fent una prospecció enmig d'un dels cristal·litzadors, on la sal ja sembla una crosta seca i dura, encara que continuï estant humida sota la primera capa assolellada.

Notícies relacionades

Dotze paraules que donen oxigen al banc

La Cambra estudiarà com impacta Amazon en els drets laborals

«Estem en una campanya rècord, bàsicament per la falta de pluges, ja que hem tingut un hivern molt sec, cosa que, mentre que és desastrosa per als boscos o l'agricultura, per a nosaltres és perfecta»,reconeix Sucarrats. Una petita part de la producció, amb prou feines 24 tones, seran de«flor de sal», el producte gurmet de les salines, la sal més preada i refinada.

El gruix va començar a ser recol·lectat ahir per un exèrcit de maquinària que, irrompent en els quadros verges, anava desencrostant la sal per sotmetre-la al procés d'assecatge final, abans de ser tractada i etiquetada amb destinació a qualsevol part del món. Documentades des del segle XVIII, les salines de la Trinitat són les úniques que queden a la zona del delta de l'Ebre.