El banquer de la pensió

José Ignacio Goirigolzarri Tellaeche (Bilbao, 1954) va deixar el 2009 el seu càrrec de conseller delegat del BBVA al saber que Francisco González allargava el seu mandat de president fins a complir els 70 anys, cosa que allunyava les seves aspiracions de substituir-lo. Els més de tres milions d'euros a l'any que va pactar Goirigolzarri en concepte de pensió van ser objecte d'escàndol. El banc tenia un fons de 52,49 milions provisionat per fer front al pagament.

Polítics i sindicats es van sumar a les crítiques per l'elevada suma. Fins i tot Elena Salgado, llavors vicepresidenta econòmica, va insinuar que era poc ètic. Celestino Corba-cho, que era ministre de Treball, va exigir al BBVA que mai donés consells sobre abaratiment d'acomiadaments, i el de Foment, José Blanco, va proposar que es gravés amb una fiscalitat més gran. També des del PP hi va haver rebuig, encara que moderat. Cristóbal Montoro, l'actual ministre d'Hisenda i que el 2009 era el responsable econòmic del PP, va considerar que«cridava especialment l'atenció»que el banc reservés tants milions per pagar la pensió, i María Dolores de Cospedal, secretària general dels populars, va dir que era«complicat d'explicar»tenint en compte la situació del país.

Al deixar el BBVA, va crear la fundació Garum per fomentar el desenvolupament de projectes empresarials. Des d'aleshores, s'ha especulat amb el seu retorn al sector financer.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universidad de Deusto, també va fer estudis de Finances i Planificació Estratègica a la Universitat de Leeds (Regne Unit). Després de tres anys com a professor de Planificació Estratègica a la Universidad de Deusto, va ingressar al Banc de Bilbao el 1978 com a analista de planificació estratègica. 10 anys després, va formar part de

Notícies relacionades

Les incògnites de Bankia

La fusió que mai hauria d'haver existit

BBV-Holding, la societat que va portar a la fusió del Banc de Bilbao amb el Biscaia.

Goirigolzarri va ser responsable de l'èxit del Libretón, un producte que va captar 750.000 nous clients amb regals i sortejos. Va ser nomenat director general del BBV el 1992 i, arran de l'anunci de fusió del BBV i Argentaria el 1999, membre del comitè de direcció de BBVA i responsable de Llatinoamèrica. El 18 de desembre del 2001 es va convertir en el número dos, després de la marxa d'Emilio Ybarra i Pedro Luis Uriarte, tots dos imputats després en el cas dels comptes secrets del BBV, que va ser arxivat pel jutge.