Les incògnites de Bankia

1 ¿Corren perill els comptes i els dipòsits?

Els més de 10 milions de clients de Bankia no tenen per què témer pels seus estalvis. L'entitat gestiona més de 150.000 milions en dipòsit. El Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que es nodreix de les aportacions de les entitats financeres per a casos d'insolvència; garanteix fins a 100.000 euros per client i entitat. En les intervencions que ha fet fins ara el Banc d'Espanya, com les de Caixa Castella-la Manxa, la CAM, Cajasur o el Banco de Valencia, els dipositants no van veure perillar els seus diners. A Bankia, l'Estat també participa en el sanejament.

L'entitat, participada en un 52% pel Banco Financiero y de Ahorros -BFA- (Caja Madrid, 52,06%; Bancaixa, 37,7%; Caja Canarias, 2,45%; Caja Ávila, 2,33%; Caixa Laietana, 2,11%, Caja Segovia, 2,01% i Caja Rioja, 1,34%), aglutina els clients de les set caixes que el formen, que van cedir el seu negoci financer a BFA.

2 ¿Han fet negoci els accionistes?

L'entitat va sortir a borsa el juliol del 2011 a un preu de 3,75 euros per títol. Això li donava un valor de 6.495 milions. Pocs dies després va arribar al seu preu màxim, 3,90 euros, que ja no va recuperar, per a desgràcia dels que han mantingut els títols d'aquesta entitat a la seva cartera. Ahir, les accions de Bankia van tancar a 2,375 euros, la cotització més baixa des que es negocia a la borsa, i deixa una capitalització de 4.735,6 milions, cosa que suposa una pèrdua de més d'un terç del valor respecte al preu de sortida a borsa.

La major part dels analistes han abaixat el preu objectiu de l'entitat fins al voltant dels dos euros per acció davant dels més de tres euros en què l'havien establert amb anterioritat. El nou objectiu es troba un 16% per sota de la cotització a la qual va tancar ahir i situaria el preu total del grup financer en 3.987 milions d'euros.

3 ¿Què passa amb els titulars de preferents?

Molts accionistes de Bankia van decidir ahir deixar de ser-ho o reduir el pes d'aquests títols en la seva cartera i fer caixa. Però no tots disfruten de tanta llibertat. És el cas dels que van canviar al març les seves participacions preferents per accions de Bankia. Els inversors que van acceptar la proposta, el 90%, només rebran el 75% del valor nominal de la seva inversió en accions. Per arribar al 100% han de conservar-les fins al juny del 2013 i arriscar-se que el valor encara caigui més.

Al preu d'ahir a la borsa i segons les normes del canvi, si un dels afectats hagués venut obtindria 315 euros per cada 1.000 invertits en preferents. Encara hi ha tresfinestresmés de sortida per recuperar el 8,3% addicional cada vegada del valor nominal de la seva inversió en accions el 14 de juny vinent, el 14 de desembre i el 14 de juny del 2013. Però igual que els títols poden pujar, també poden baixar.

4 ¿Què passarà amb els 31.799 milions en actius tòxics?

El principal problema de Bankia o, per ser més precisos, de la seva matriu BFA, té a veure amb el totxo. La companyia va tancar el 2011 amb un volum d'actius potencialment problemàtics del sector promotor i immobiliari de 31.799 milions d'euros, segons va comunicar divendres passat a última hora. En aquesta xifra s'inclouen els crèdits immobiliaris morosos i en risc d'impagament (17.847 milions d'euros) així com els actius (vivendes i altres immobles) rebuts per impagament de préstecs (13.951 milions d'euros). És l'entitat que més exposició té al totxo.

Una de les opcions és transferir els actius tòxics a l'anomenat banc dolent. Si és així, un dia o un altre això s'acabarà notant en els preus de la vivenda, ja que aquesta nova entitat s'haurà de desprendre d'actius. A més a més, la majoria de bancs, fins i tot Bankia, fan ofertes per deixar anar llast immobiliari.

5 ¿Està polititzada l'entitat que aglutina 7 caixes?

Notícies relacionades

El banquer de la pensió

La fusió que mai hauria d'haver existit

PP i PSOE van desembarcar en moltes caixes com si fossin de la seva propietat. Aquest aspecte a penes es notava quan l'economia anava vent en popa, però les coses van canviar amb la crisi i va quedar al descobert una gestió dominada pels crèdits hipotecaris.

Caja Madrid va ser un dels màxims exponents d'aquella etapa polititzada. De fet, la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre, va fer valer els seus poders per acabar amb el mandat de Miguel Blesa. Ho va aconseguir i això va acabar amb l'arribada de Rodrigo Rato el 2010, quan la crisi ja s'acarnissava en els comptes de les entitats financeres. L'herència rebuda va ser complexa i encara es va posar més difícil després de la creació de Bankia, amb la valenciana Bancaixa com a segon soci després de Caja Madrid. El perfil polític de Rato és el que l'ha apartat de l'entitat ara que, després de tants avatars, rebrà injeccions públiques.