El Grup Alimentari Guissona celebra els 50 anys de la cooperativa de la Segarra

El logotip del Grup Alimentari Guissona (CAG) es troba a tots els carrers de la població de la Segarra on té la seva seu. Impulsat per Jaume Alsina, és el principal conglomerat empresarial de Lleida, en facturació i en vendes. L’agost del 1959, Alsina va fundar la Cooperativa Agropecuària Guissona, l’origen de l’actual Grup Alimentari Guissona, en què treballen 3.300 treballadors, té 12.000 socis i 4.500 accionistes, entre ells la cooperativa. També pertany al grup Caixa Guissona.

Va néixer per oferir pinso i serveis als socis, però ara fa de tot: fabrica pinso, compra bestiar, el sacrifica i el ven a les seves botigues. A més a més, ha creat una xarxa d’estacions de servei que presumeix de vendre el carburant més barat de tot Espanya.

Corporació Alimentària Guis-sona, la capçalera del hòlding, va arribar a unes vendes l’any passat de 1.156 milions d’euros, el 18% més que el 2008, i uns beneficis nets de 38 milions. Aquest any, coincidint amb el mig segle de vida, acabarà l’ampliació del seu complex carni La Closa, en què treballa des de l’any 2005.

La CAG té tres plantes amb sales de fabricació i envasat d’aliments cuinats líquids i lactis, verdura i congelats, a més a mes d’un assecador per a dos milions de pernils. El seu moll té una capacitat per a 100 camions.

Una part de l’èxit de la CAG és haver arribat fins al consumidor a través de les seves 350 botigues. Cada any en sol obrir una vintena. També té dos restaurants, un a Montblanc (Conca de Barberà) i un altre a Guissona, al costat d’una gran superfície a la qual en seguiran dues més, una a Jorba (Anoia) i una altra a Torrefarrera (Segrià).

La transformació del grup va arribar durant la dècada dels anys 70. El 1971 va començar la construcció de La Closa, que, amb els anys, es va completar amb l’escorxador d’aus i de bestiar i la primera planta d’elaborats. Va ser el 1994 quan va fer el salt a la integració vertical completa amb les seves botigues bonÀrea. L’augment del nombre d’establiments va lligat al de la plantilla. Els últims anys ha recorregut al contingent d’estrangers fixat pel Govern.

A principis d’aquest any, el 44% dels seus treballadors eren forans, d’unes 30 nacionalitats. A més a més dels ucraïnesos i romanesos, destaquen els procedents del Senegal, Bulgària i el Marroc. Molts han arribat a Guissona seguint els seus familiars, ja fixos al grup des de fa anys.Als seus treballadors, la companyia els ha ofert sempre la possibilitat de llogar o comprar vivendes i els serveis de Caixa Guissona.

Notícies relacionades

Tots els desplaçaments d'un viatge en una sola ‘app’: Uber aposta per la multimodalitat amb la venda de bitllets de tren en la seva plataforma

Espanya suma més de 230.000 ocupats a l’abril

A més a més, a través de les seves dues fundacions, la CAG ha estès la seva influència a la comarca de la Segarra. Ha creat un geriàtric amb tanatori, un centre de salut i un camp de golf. Tothom a la zona té algun familiar o amic que treballa per a la CAG. De fet, fins fa molt poc, l’alcalde, Josep Cosconera, treballava a la cooperativa.

Un dels moments més complicats del grup va arribar l’any 2002, quan Unió de Pagesos, un grup de socis de la cooperativa i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya van portar als jutjats la constitució de la corporació, una societat participada per la cooperativa. L’Audiència de Lleida la va considerar legal argumentant que no s’havia fet una transformació encoberta en societat anònima, ja que la cooperativa continuava sent activa. Amb la seva decisió va ratificar la sentència del Jutjat de Cervera. També l’any 2002, la direcció del hòlding empresarial va estudiar la possibilitat de cotitzar a la borsa, però després va acabar desestimant-la.