El matrimoni LGTBI fa 20 anys amb rècord de bodes i suport massiu

Tot just 18 paraules que, com va dir al seu dia Zapatero, van obrir la porta a la "llibertat i la igualtat"; van deixar enrere els anys negres de la dictadura i van col·locar Espanya al capdavant de l’avantguarda en drets socials. Espanya es va convertir en el tercer país del món a reconèixer el matrimoni igualitari i el primer a legalitzar l’adopció entre persones del mateix sexe.

Aniversari en plena forma

Des d’aleshores s’han dit el sí, ho vull més de 75.000 parelles i han nascut vuit milions de nens que consideren que el matrimoni gai és "normal", segons el recompte dut a terme pel president de l’Executiu, Pedro Sánchez, en l’acte commemoratiu pel 20è aniversari, celebrat aquesta setmana a la Moncloa. De fet, el matrimoni gai compleix 20 anys en ple estat de salut. El 2023, últim any del qual l’Institut Nacional d’Estadística té dades, es van celebrar 6.772 casaments, un rècord històric. El 2005 es van registrar 1.269 matrimonis (va ser tot just un semestre) i el 2006, primer exercici sencer, els enllaços van ascendir a 4.316. Dues dècades més tard, els casaments han augmentat el 60%.

El repàs històric i les estadístiques de l’INE permeten entreveure que en un inici es casaven més parelles gais que de dones, però el 2018 els matrimonis entre lesbianes van fer el sorpaso i el 2023 (últimes dades disponibles) es van registrar 3.607 casaments entre dones davant 3.165 de protagonitzats per homes. En aquest sentit, crida l’atenció que a Barcelona i Madrid, dos dels enclavaments que a Espanya lideren la taxa per cada 100.000 habitants, es fan més casaments entre homes.

Cal dir que, malgrat que les dades mostren que és un costum arrelat, la celebració de l’Orgull 2025 ve marcada pel temor del retrocés. L’onada reaccionària que impulsa Donald Trump i la ultradreta desafia, per primera vegada en dècades, el matrimoni gai i la resta de drets del col·lectiu LGTBI+. Per exemple, per al líder de Vox, Santiago Abascal, les parelles homosexuals poden formar unió civil però no un "matrimoni", que segons el seu parer "és una institució que històricament a unit l’home i la dona".

Una opinió que també va defensar el PP i la Conferència Episcopal ara fa 20 anys, tant des dels púlpits com al carrer, amb una gran manifestació, el 18 de juny del 2005, a la qual van acudir 166.000 assistents. Els populars també van presentar, així mateix, un recurs d’inconstitucionalitat que va ser rebutjat set anys després. L’alt tribunal va declarar constitucional el matrimoni homosexual per vuit vots a favor i tres en contra.

"Ens van insultar, em van acusar de ser el diable, perquè deien que acabaria amb les famílies", va rememorar Zapatero en l’acte institucional pel 20è aniversari. No obstant, poc temps després, el PP va acceptar la norma i va ser molt sonat el primer casament oficiat per Alberto Ruiz Gallardón com a alcalde de Madrid.

A les files de l’esquerra "no hi va haver dubtes" entorn de reconèixer la unió com a matrimoni, però sí a permetre a una parella del mateix sexe adoptar, segons va admetre l’expresident. Però finalment els socialistes van decidir "anar amb tot", perquè hi havia una "convicció imparable", en paraules de Zapatero.

La presidenta de la Federació LGTBI+ en aquells dies, Beatriz Gimeno, corrobora que es va viure un "huracà" aperturista. "Una emoció que es va contagiar a tota la societat" i que els va portar "corrent a tancar la porta a una Espanya negra i franquista i obrir la porta" al matrimoni homosexual.

Ampli suport social

De fet, les enquestes per al 2005 mostraven que un 60% dels espanyols recolzaven l’avanç, mentre que avui dia un percentatge similar està d’acord que va ser una "conquesta positiva" per a la societat en el seu conjunt. No obstant, un espectre molt més ampli, nou de cada deu espanyols, opinen que va servir per a diverses coses: reconèixer drets, incrementar la percepció d’igualtat, millorar la imatge que es va projectar d’Espanya i com a punt de partida per a nous avanços en pro del col·lectiu LGTBI+, segons una enquesta del CIS publicada recentment.

"Va ser la primera vegada que es posava sobre la taula que érem ciutadania de primera i que mereixíem els mateixos drets. Més enllà de poder casar-nos, va ser un reconeixement de les nostres existències. I aquest reconeixement ens va ajudar a naturalitzar les nostres vides en l’àmbit social, perquè si teníem el mateix dret a casar-nos i a formar les nostres famílies, és que aquestes eren dignes i mereixedores del mateix respecte", indica Paula Iglesias, la presidenta actual de la Federació Estatal LGTBI+.

Segons el seu parer, "va obrir les portes dels armaris" i va marcar el rumb internacional: "Vam ser exemple de respecte i democràcia per a altres països, que van comprovar que era possible apostar per la igualtat i aconseguir justícia social".

També el 2005, el Canadà va dir sí al matrimoni igualitari. I, des d’aleshores, s’ha legalitzat en 40 països. Tailàndia ha sigut l’últim a incorporar-se a la llista. No obstant, són minoria i al costat contrari 35 països més ho impedeixen amb legislacions promulgades en les últimes dècades, com a mesura "preventiva". Així mateix, ha generat una gran polèmica la decisió del president d’Hongria, Viktor Orbán, de prohibir la celebració de l’Orgull Gai al país, a la qual cosa se suma la croada de Trump en contra de les polítiques que reconeixen la diversitat, especialment de les persones trans.

De fet, segons Paula Iglesias, el perill més important que afronta aquests dies el col·lectiu és l’"avanç dels discursos d’odi i les polítiques antidrets que qüestionen o neguen la nostra existència i la de les nostres famílies". Un estudi de la Federació LGTBI+ indica que en els últims cinc anys un milió de persones han sigut assetjades a causa de la seva orientació o identitat sexual, 1,1 milions discriminades i 350.000 agredides.

Notícies relacionades

¿Per què se celebra el Dia de l'Orgull Gai el 28 de juny?

Multimèdia | Aquest és l’origen i l’explicació de les diferents banderes LGTBI+

I en l’àmbit legal, algunes autonomies, com a Madrid o València, "estan desmantellant o buidant de contingut les lleis que protegeixen el col·lectiu, cosa que el deixa exposat a la violència". S’estan eliminant protocols, es persegueix la formació en diversitat i es prohibeix parlar de les nostres realitats a les aules", denuncia la presidenta.

És per això que la Federació exigeix que les lleis vigents "s’apliquin de manera completa i efectiva" i es rubriqui un pacte d’Estat davant els discursos d’odi "que protegeixi els grups d’especial vulnerabilitat", que són els que més estan patint les conseqüències.