Una poètica oda a la natura i a la dona inaugura el Grec

El Grec 2025 va obrir les portes ahir a la nit amb Le petit cirque, un espectacle francès per evadir-se, lleuger i poètic, firmat per la cantant i compositora Claire Pommet, més coneguda com a Pomme, i per Marie i Yoann Bourgeois, una parella procedent del món de la dansa i del circ contemporani. Les dues primeres van participar activament en la proposta, Pomme desgranant els temes de Saisons, un disc on la cantant pop s’acosta a la clàssica.

En aquest espectacle es va valer d’un afinat quartet de corda que estava integrat únicament per dones: Pauline Denize, Camille Garin, Eva Sinclair i Maïa Collette. De fet, totes les intèrprets eren dones. Pomme, vestida com si sortís d’un conte, amb unes mitges blanques i calçons curts blau cel, una cotilla i gorreta blanca, va interactuar amb Marie Bourgeois, Kim Amankwaa, Yurié Tsugawa i Kiley Dolaway i va desgranar amb la seva música vivències i emocions relacionades amb el cicle de la natura, començant a la primavera i acabant a l’estiu. El quartet de corda marcava el ritme de les estacions, amb petites picades d’ullet a Vivaldi, en una posada en escena reforçada amb algunes projeccions en un escenari d’aspecte artesanal i de gran simplicitat que amaga algunes sorpreses.

Le petit cirque va ser ovacionat durant tres minuts (i amb poca efusió) per part dels assistents. Com és habitual, la nit inaugural del festival d’estiu de Barcelona va comptar amb destacats representants de la política i de la cultura. Entre ells, el president de la Generalitat, Salvador Illa; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el president del Parlament, Josep Rull, i el secretari general del Ministeri de Cultura, Jordi Martí. Si en alguna cosa estaven d’acord era en aplaudir la durada de la proposta: tot just una hora. Ningú es podrà queixar per això aquesta vegada.

Sempre és difícil encertar amb l’espectacle inaugural. Leticia Martín, la nova directora del Grec i la segona dona al capdavant des d’Elena Posa (que el va capitanejar entre 1988 i 1995), va voler que aquesta coproducció amb el festival Nuits de Fourvière de Lió s’estrenés a Barcelona, però l’èxit de ser els primers a ensenyar al món una nova creació té els seus riscos. Es va notar que a Le petit cirque li falten per polir certes coses que segur que aniran millorant en cada funció. I en queden dos més a Barcelona, avui i demà.

Delicadesa i força

Notícies relacionades

L’OTAN del "papi" Trump

Borja-Villel combat la narrativa burgesa del museu tradicional

El somiador espectacle transpira delicadesa i juga amb la gravetat, l’equilibri i la força centrífuga i centrípeta. També amb la dansa aèria, que va proporcionar alguns dels moments màgics d’aquesta proposta en la qual van destacar l’experimentada ballarina Yurié Tsugawa així com el treball aeri d’Amankwaa, que va fer la seva primera aparició descendint des de dalt com si fos l’esperit de la primavera o un cigne, tota de blanc. L’escenografia, un depurat homenatge al circ tradicional amb una pista circular capaç de girar a velocitats de vertigen, va permetre jugar amb diferents elements, alguns de massa aparatosos de muntar.

Una manera diferent d’obrir el festival Grec, plena de delicadesa i lirisme, centrada en la natura i les estacions i el cicle de la vida. Un espectacle íntim i artesanal, amb un toc naïf que deixa a la retina algunes boniques imatges i el descobriment d’una cantant que, gràcies al festival, ha debutat a Barcelona. Yoann Bourgeois ja havia estat a la mostra amb Minuit (2018) i Celui qui tombe (2023), un espectacle on ja jugava amb una plataforma giratòria.