L’estalvi sistemàtic i la planificació del patrimoni, fórmules més utilitzades

Aquesta perspectiva coincideix amb la de José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de Fedea, que defensa un model més estructurat i obligatori d’estalvi: un segon pilar de pensions de capitalització, com ja es produeix al Regne Unit o Irlanda. En aquests països, es reté automàticament un 5% del salari al treballador per invertir-lo en un fons privat, tret que aquest manifesti expressament el seu desig de no participar. "El 93% dels treballadors al Regne Unit manté la retenció. És més difícil decidir deixar d’estalviar que començar a fer-ho", assenyala.

El límit d’aportació de 1.500 euros, en marxa des de la reforma fiscal del 2021, ha fet que els plans individuals de pensions hagin perdut atractiu davant els plans d’ocupació i altres productes com els fons d’inversió o els plans individuals d’estalvi (PIAS) que ofereixen les companyies d’assegurances i les entitats financeres.

En el moment de fer-les, les aportacions a plans individuals redueixen la base imposable de l’impost sobre la renda. Per exemple, una persona situada en un tram del 30% que aporta 1.500 euros podria estalviar-se uns 450 euros en la declaració. No obstant, el rescat tributa com a rendiment del treball, la qual cosa pot elevar llavors la base imposable si no es planifica bé.

De manera alternativa, els PIAS són un producte d’estalvi i inversió a llarg termini: els diners aportats de manera periòdica s’inverteixen en fons, i a l’arribar a la jubilació es pot rescatar en forma de capital o renda vitalícia. En aquesta última opció, els rendiments generats estan exempts de tributació.

Davant la incertesa sobre la sostenibilitat futura del sistema de pensions, CaixaBank ha dissenyat una estratègia de planificació financera adaptada a cada etapa vital. A través del seu programa Generació +, ofereix assessorament personalitzat per fomentar l’estalvi des d’edats primerenques –idealment, diuen, a partir dels 40– i garantir ingressos complementaris durant la jubilació.

Assegurança de protecció sènior

Entre els productes més rellevants destaca precisament la renda vitalícia, un instrument que transforma part de l’estalvi acumulat en una renda periòdica garantida fins a la mort del titular. "És especialment útil per als que desitgen complementar la seva pensió sense deixar de banda la possibilitat de deixar part del seu patrimoni en herència", explica Ramon Faura, el director Proposta de Valor Banca Retail a CaixaBank, que gestiona el 70% d’aquests productes a Espanya. L’entitat compta ja amb 730.000 clients amb rendes vitalícies, i 1.700 persones de més de 100 anys entre els seus titulars.

Així mateix, també existeixen assegurances de protecció sènior, fons d’inversió i carteres gestionades, que permeten modular el nivell de risc segons les necessitats de cada persona.

En un país amb un altíssim percentatge de propietaris de vivenda, el patrimoni immobiliari representa una font potencial de liquiditat. No obstant, de moment amb prou feines s’aprofita, constata Faura. Hi ha diverses fórmules perquè el propietari pugui transformar la seva vivenda en renda sense necessitat de vendre-la de manera immediata. Una d’elles és la hipoteca inversa, que permet rebre una renda mensual utilitzant la seva vivenda com a garantia, conservant la propietat fins a la mort. Una altra opció és la venda de la nua propietat, mitjançant la qual es transmet la titularitat de l’immoble a canvi d’una renda vitalícia, però se’n manté l’ús i gaudi de per vida.

Avançament de lloguers

També existeixen solucions intermèdies com l’avançament de lloguers, pensat per als que necessiten sufragar una residència: el banc avança els ingressos esperats pel lloguer, que després es regularitzen amb els hereus.

Notícies relacionades

Nous préstecs per ajudar els joves a pagar el seu primer habitatge

El deute elèctric encara el seu final després de 20 anys inflant la factura

Malgrat el seu potencial, moltes persones grans desitgen conservar la vivenda per deixar-la en herència, tot i que el seu valor real sigui baix, especialment en zones rurals. En aquest punt, Mier destaca que la falta de planificació patrimonial genera conflictes: la majoria de persones no ha fet testament, o l’ha redactat de manera genèrica, cosa que complica després la distribució del llegat entre diversos hereus.

No obstant, s’observa un canvi de comportament generacional: mentre que pares i avis donaven prioritat a l’herència, alguns jubilats actuals prefereixen disfrutar de tot el patrimoni acumulat, per la qual cosa cada vegada més es decideix optar per productes com les rendes vitalícies.