Quin aeroport volem

El secretari general de CCOO a Catalunya mostra en aquest article la seva aposta per un model de gestió descentralitzada dels aeroports perquè es puguin acostar realment a les necessitats de la societat a la qual presten servei i per fomentar la competència entre si.

És una bona notícia que els poders econòmics es preocupin de les infraestructures, perquè això significa que han abandonat el discurs, i no les pràctiques, d'una economia basada en baixos salaris. Però tan important com el debat mediàtic és saber escollir els objectius, fugint del pensament únic i aportant matisos i distància crítica.

Durant anys, la gran prioritat pressupostària i l'única preocupació publicada ha estat la de l'AVE, mentre que s'ha ignorat la xarxa de ferrocarril convencional. I les conseqüències les patim ara en forma de col.lapse de la xarxa de Rodalies. Una cosa molt semblant passa quan es polemitza sobre el finançament de les autopistes i els peatges o bé quan es presenta com a gran solució la construcció de més eixos viaris i s'ignoren les xarxes ferroviàries transversals.

AMB RELACIÓ a l'aeroport del Prat, si volem un debat que sigui útil hauríem de deixar clar que el més important és acabar amb el model de gestió centralitzada. Les infraestructures són clau en el desenvolupament de les regions econòmiques com Catalunya. Els aeroports necessiten autonomia de gestió per poder-se adaptar a les necessitats del teixit econòmic i a les societats a les quals presten serveis, i també per competir entre si, cosa impossible amb una estructura centralitzada com la d'AENA. Sorprenen les resistències a aquest canvi de model, quan AENA ha constituït una empresa conjunta amb Abertis que gestiona aeroports a tot el món, amb un model que rebutja per als aeroports espanyols.

Però gestió individualitzada no significa privatització, com defensen una part dels poders econòmics que es presenten com a societat civil. Compte, perquè hi ha el risc que l'"antes roja que rota" referit a Espanya es converteixi ara en un "abans privada que descentralitzada" referit a AENA. La gestió del Prat hauria d'estar en mans d'un organisme amb majoria pública i amb una forta presència del Govern català. Aquesta és de veritat la batalla que s'ha de lliurar i s'ha de guanyar. Però, com que tot indica que aquest canvi de model no tindrà temps de poder-se utilitzar per a l'adjudicació de la Terminal Sud, hauríem d'exigir a AENA i al Govern espanyol que aquesta decisió es prengui mirant cap al futur i no amb les formes del passat.

Si la companyia Iberia ha apostat clarament per Madrid com a gran centre operatiu, encara que sense abandonar Barcelona, sembla lògic que Catalunya busqui les maneres de potenciar el Prat, atraient també altres companyies. I això s'ha d'interpretar com una legítima estratègia de competència amb Madrid. I, si es concreten compromisos clars, sembla lògic que es potenciï la instal.lació d'altres companyies a la Terminal Sud, formin part de Star Alliance o siguin companyies independents. Com més vols i enllaços passin pel Prat millor, però hem de ser conscients també de les limitacions.

Barcelona pot augmentar els seus vols a altres aeroports espanyols, pot fins i tot ampliar de forma significativa les seves connexions amb Europa. Però d'això a convertir el Prat en un centre de connexions transoceàniques, com es promet o s'insinua de manera una mica alegre aquests dies, hi ha molta distància. Això no depèn de la política, i, per tant, millor que no ens ho prometin. El continent europeu té una gran activitat econòmica, però també és geogràficament petit, i els tres o quatre centres de distribució de vols europeus actuals estan molt consolidats. Es pot avançar en un aeroport amb més connexions, però sense autoenganys.

RESPECTE a l'adjudicació de la Terminal Sud, si s'utilitzen criteris empresarials no sembla tan difícil. S'ha d'apostar per les companyies que es comprometin de veritat en el desenvolupament del Prat. Però estic segur que cap empresa solvent apostaria en els seus negocis per una estratègia comercial que, per guanyar nous clients, maltractés el que li suposa el 30% del negoci actual.

Notícies relacionades

El mapa de les grans fortunes

La Generalitat pagarà a l’octubre els retards als funcionaris

És necessari portar més vols al Prat, però no sembla que hi sobri ningú. Ah, i no s'oblidin de la xarxa ferroviària de Rodalies, que diàriament dóna servei a treballadors i empreses. Que en el pa de cada dia també hi ha la competitivitat i el benestar.

*Secretari general de Comissions Obreres de Catalunya.