UNA ruta A LA CIUTAT

Tradicions catalanes

Folklore altruista. El ball nacional de Catalunya, la sardana, i els castells són dues de les manifestacions culturals catalanes més universals. Però també hi ha bastoners, corals i gegants, entre altres. Aquestes tradicions es mantenen molt vives gràcies a la feina desinteressada de desenes d'entitats i centenars de voluntaris. FOTOS: ADRIANA DOMíNGUEZ

4
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES

CIUTAT VELLA

ESBART CATALÀ

Dansa amb bastons

Fundat el 1908, l'Esbart Català de Dansaires (Beates, 2) és una entitat dedicada a la investigació,  compilació, conservació i divulgació de la dansa. «Actualment tenim 215 socis, dels quals ballen uns 70, la majoria amb bastons. El ball de bastons és molt divertit i dinàmic, tant per al que balla como per al que mira», explica Montserrat Garrich, professora de dansa i responsable de la biblioteca de l'entitat, amb documents relacionats amb la dansa com llibres, partitures i fotografies datades al segle XV.

EIXAMPLE

CASTELLERS SGDA. FAMÍLIA

Castell rejovenit

Els Castellers de la Sagrada Família (Sant Pau, 16) van debutar amb les seves ja característiques camises verdes l'octubre del 2002. «La massa social ha crescut notablement en els últims cinc anys, sobretot amb l'entrada de gent jove, especialment universitaris. Això ha permès fer créixer la colla, tant a nivell social com amb les seves construccions», comenta el seu president, Albert Riudeubàs. La colla està formada per 180 persones.

GRÀCIA

PIRATS PEL MAR

Havaneres

El primer concert del grup d'havaneres del Cercle Catòlic de Gràcia (Santa Magdalena, 12) va ser l'octubre del 2009. Però la idea es va començar a gestar abans. «El 2007 va sorgir la idea de reunir-nos de tant en tant per cantar havaneres i ens va semblar bona idea», recorda un dels membres, Jesús Monera. Coneguts artísticament com a Pirats pel Mar, aquest grup d'amics assagen a la seu del Cercle Catòlic de Gràcia.

HORTA-GUINARDÓ

TRABUCAIRES D'EN PEROT

Bandolers del XVII

El nom dels Trabucaires d'en Perot Rocaguinarda rendeix homenatge a la figura d'un bandoler català del segle XVII. Els fundadors van decidir muntar una colla allunyada de la clàssica barretina. «Volíem una proposta més real, de l'època, i vam estar un bon temps investigant amb llibres com vestien llavors els bandolers de veritat», assenyala el seu president, Quim Tamborero. «Portaven pistola, no trabuc com nosaltres. Ens vam permetre aquesta llicència», puntualitza. Fan una mitjana de 10 sortides a l'any.

LES CORTS

CORAL DE L'ESPIGA

Intergeneracional

La coral és la secció amb més història de la Societat Coral l'Espiga de les Corts (Joan Gamper, 30), constituïda el 1924 i actualment amb grups de teatre, escacs i rol. «L'entitat té 325 socis, des de nens de 4 anys als cors infantils fins a jugadors d'escacs amb més de 70 anys», explica Mercè Marín, vocal de l'entitat.

NOU BARRIS

GRUP SARDANISTA OREIG

Entitat amb premi

Enric Sans i Pilar Quintana van recollir el premi Nou Barris 2014 per la seva tasca al capdavant del Grup Sardanista Oreig. «Vam arribar a ser quarts de Catalunya i vam actuar per tot Europa, però ara ens hem centrat en les classes per a persones grans», recorda Sans, secretari de l'entitat. Actualment, imparteixen classes en diferents espais de Nou Barris, com el Centre Cívic Torre Llobeta (Santa Fe, 2).

SANT ANDREU

DIABLES DE SANT ANDREU

Expressió artística

Els Diables de Sant Andreu van néixer el 1981. «El grup va començar amb la idea de crear una colla per fer correfocs, però de seguida es va obrir a altres formes d'expressió artística, com el teatre, la percussió i les animacions infantils», diu un dels membres, Elisa Ruiz. Els Diables de Sant Andreu formen part de la Federació d'Entitats L'Harmonia, amb seu al Casal de Sant Andreu, situat al recinte Fabra i Coats (Sant Adrià, 20).

SANT MARTÍ

CASTELLERS DE BARCELONA

Una gran pinya

Els Castellers de Barcelona (Bil­bao, 212) celebren aquest any el 45 aniversari. «En la massa social sempre hi ha un grup estable d'uns 200 castellers, encara que en moments puntuals de la temporada, com la Mercè o la festa major del barri, podem ser més de 400 a la plaça», explica Josep Sitjà, membre de la colla, que destaca la «gran quantitat de joves» que s'hi han incorporat últimament, i que garanteixen com a mínim 45 anys de castells humans.

SANTS-MONTJUÏC

GEGANTERS I GRALLERS

Activitat familiar

Geganters i Grallers del Poble-sec (Exposició, 10) neix el 1989 de la unió de Popul-Art, Diables i el grup escorta Nens i Nenes Escoltes (NINE).  «Vam crear tres gegants amb cos de xemeneia, fets amb porexpan i fusta, molt pesants i poc equilibrats. El 2001 vam estrenar uns gegants nous, i el 2002, un gegantó», explica la seva presidenta, Cristina Velasco. «El més habitual és que entri la família sencera perquè és una activitat matinal -apunta Velasco- , i gent jove que prové d'altres activitats com esplais». Els gegants es reparteixen entre el Centre Cívic El Sortidor i el Centre Cultural Albareda.

SARRIÀ-SANT GERVASI

ORFEÓ SARRIANENC

Notícies relacionades

Cant des del 1917

El cor d'adults de l'Orfeó Sarrianenc (Pare Miquel de Sarrià, 8), dirigit per Bàrbara Gondek, està format per 35 cantants d'entre 35 i 60 anys que assagen tots els dijous i, en alguns casos, també reben formació musical teòrica. «Aquest cor va ser fundat el 1917 per Àngel Obiols, que el va dirigir almenys fins al 1954», recorda Gemma Burrull, presidenta de l'entitat.