"A Nou Barris tot s'ha aconseguit amb la lluita veïnal"

Tres arbres fruiters (un llimoner, un taronger i un cirerer) creixen al parc del Pla de Fornells, a la Trinitat Nova, a la vora de la carpa del Circ Rogelio Rivel, recordant tres artistes que sota el gran envelat havien fet els seus espectacles de clown, acrobàcia i salts aeris.«Elsa Moreno va ser alumna de Rogelio Rivel i a mi em va ensenyar acrobàcia. Joan Armengol va ser un dels fundadors de Comediants i aquí impartia classes de clown. I la Sol, una alumna xilena que feia aeris amb teles, li vam dedicar el taronger», explica el professor de circ Joan López, una de les persones vinculades a l'escola de circ de l'Ateneu de Nou Barris des que era només una idea pilot.

«Igual que la majoria de coses que s'han fet al districte, també el circ va tenir els seus inicis als carrers de Nou Barris», apunta López.«Al començament érem totalment autodidactes. Amb tres jocs malabars, un monocicle i unes xanques, vam muntar un petit grup d'animació. Érem tots de Nou Barris. Hi havia, fins i tot, una parella que tenia un trapezi. Teníem un petit grup de percussió que anava pel carrer anunciant el nostre espectacle a l'Ateneu», recorda López.

Des de Nou Barris, Joan López i multitud de veïns havien anat fins a la plaça de Sant Jaume a expressar públicament les seves demandes per als seus barris. I una d'elles va ser la petició d'una carpa de circ.«Amb estructures de trapezi i matalassos, un grup de pares i mares de Nou Barris ens en vam anar a la plaça de Sant Jaume a demanar diners per poder comprar una carpa de segona mà, i ho vam aconseguir. La carpa va arribar en un remolc des de França»,explica.

Llavor de l'escola

Aquella va ser la llavor de l'escola de circ de Catalunya.«De diferents llocs d'Europa arribava gent del circ en caravanes i, com que a l'Ateneu teníem dutxes, compartíem tècniques. Apreníem uns d'altres»,relata el professor, que des de bon començament fins avui ha viscut la seva dedicació professional com un repte social.«A l'escola infantil i juvenil de circ de l'Ateneu, a més a més dels cursosoberts a tot el públic, d'entre 6 anys fins als 17, també treballem tècniques circenses -14, entre elles acrobàcia, equilibri i teatre- amb grups de fracàs escolar, amb nois i noies de col·lectius en risc de marginació social, i discapacitats», detalla.

Ell coneix bé la terra i l'asfalt de carrers i places del districte al qual va arribar, quan tenia dotze anys, amb els seus pares (originaris d'Albacete) i els seus sis germans -ell és el més gran-, quan al seu pare, treballador ferroviari, Renfe li va canviar el destí, de Girona a Barcelona.«Quan vam arribar, l'any 70, això era la fi del món. La majoria de carrers no estaven asfaltat, i no hi havia clavegueram. Això sí, els blocs de pisos van començar a aixecar-se ràpidament», explica.

«Recordo que volien cobrar les obres d'asfaltat i clavegueram als veïns i, quan vèiem les màquines arribar per asfaltar, ens plantàvem davant perquè no poguessin començar fins que no retiressin l'impost als veïns. A Nou Barris, tot s'ha aconseguit per la lluita veïnal: semàfors, espais verds... Tenim fotos apoteòsiques de les persecucions delsgrisosen aquests carrers»,afegeix el veí, fundador i membre de Desastrosus Cirkus, la companyia que actuarà el 12 de juliol a la plaça del Rellotge de Santa Coloma de Gramenet (12 h).

Una vida intensa

«El 77 vam destrossar la fàbrica d'asfalt que l'ajuntament va construir on avui hi ha l'escola de circ i l'Ateneu. Encara es poden veure restes de quitrà dels bidons que hi havia, i per això l'associació que gestiona ara l'Ateneu es diu El Bidó de Nou Barris. De la fàbrica en sortien fumates negres que embrutaven la roba estesa als balcons. Quan encara ningú parlava de contaminació, al barri ja hi teníem pancartes en contra», rememora Joan López, més conegut a Nou Barris amb el nom de Juanillo.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Aquest veí reconeix haver viscut«intensamenten aquest districte ques'ha anat aixecant des del mateix carrer»,afirma.«Encara me'n recordo, fa 35 anys, quan vam instaurar la primera festa major a la Prosperitat. Teníem un encarregat de connectar els cables de la llum dels fanals als equips de so dels músics, a la plaça Verda, en què vam aconseguir que no es construís, també després de moltes reivindicacions. Hi vam plantar els primers tres pins»,recorda el fundador de Desastrosus Cirkus.

Com molts dels seus companys d'escola -de l'oficial i d'aquella escola que és el carrer- el Juanillo té històries per parar un tren com els que reparaven els treballadors de Renfe que, com el seu pare, un dia van ser destinats a aquest districte de Barcelona.