«Nou Barris és un districte familiar i molt lector»

Isabel del Río (Barcelona, 1983) escriu llibres. És autora deCasa de títeres(2008),La casa de la torre(La Galera, 2010) i La casa del torreón II(Otros Mundos, 2012). Són novel·les que van néixer al terrat de casa seva, on s'escapava fugint en moments d'atabalament. A dalt de tot de l'edifici, sota el cel, deixava la ciutat, el barri i la casa als seus peus.«Allà em sentia segura i els problemes es feien petits», recorda.«Des de dalt, veia una torre que mai vaig saber trobar una vegada era al carrer», explica. I aquest desajust entre el que entreveia des de les altures i el que no aconseguia localitzar caminant pel seu barri va inspirar el seu llibreLa casa de la torre.

La narració d'Isabel del Río és imaginativa, màgica, atraient, desafiadora i suggeridora. Però, per emocionar i sorprendre, la seva particular i real història d'amor a Nou Barris. Un tobogan a la plaça de Garrigó -on hi ha la finca on va viure amb els seus pares- era un dels seus espais de joc habituals. Allà coincidia amb un altre nen. En aquell gronxador elevaven la seva imaginació interpretant els papers de príncep i princesa.

Fins molts anys després, no es van declarar amor mutu, però aquesta vegada de veritat i sense saber, en realitat, que havien estat ells aquells petits companys de joc a la plaça de Garrigó.«A l'arribar a l'institut, després d'un any d'haver estat malalta de l'estómac, jo reprenia els estudis amb un record negatiu del col·legi»,rememora.«A l'aula sempre vaig ser la nena rara. Fins que vaig entrar a l'institut i em vaig dir a mi mateixa que ja no seria més la nena rara. A partir de llavors, jo seria especial», recorda.

Amor de gronxador

L'institut Valldemossa li va canviar la vida.«Em vaig sentir molt reconfortada pels meus professors. Ells em van ensenyar que amb il·lusió i esforç podria aconseguir el que desitgés»,puntualitza Del Río.«I en aquell primer any d'institut, el primer dia, tan bon punt vaig entrar a classe, em vaig fixar en el qui seria, fins avui -fa 14 anys que estan junts- el meu nòvio», explica.«Va ser una veïna del barri la que un dia, quan va saber qui era la meva parella, ens va revelar a tots dos que aquell príncep i aquella princesa de la nostra infància al gronxador de la plaça de Garrigó havíem sigut ell i jo», narra.

A punt de publicar, amb Cossetània en català i amb Lectio Ediciones, en castellà, una guia de passejades per Barcelona pensada per a visitants però també per a tots els barcelonins, aquesta prolífica redactora ens guia pels seus llocs especials del districte al qual pertany i que adora.«Aquests barris són casa meva. Nou Barris és molt familiar. Envelleix, perquè hi ha moltes persones grans, i molts centres per a ells, però també és un districte amb moltíssims nens i gent jove»,descriu la veïna.«Nou Barris, a més a més, és un districte molt lector. Muntes una sessió de contacontes, poses uns quants cartells i ve molta gent. És un districte que sempre té ganes de fer activitats», afirma.

Abans de donar-se al barri i al districte, Isabel del Río va fer veïnat a la seva pròpia escala.«M'agradava molt fer galetes i sortir a repartir-les entre els meus veïns, porta per porta»,explica.

Passejades pel barri

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Durant els seus anys a l'institut, Isabel del Río va contemplar el dia a dia de la construcció de Can Dragó i Heron City.«L'escultura de Can Dragó és una rèplica de l'obra de Pablo Gargallo Àurigues que està a Montjuïc»,precisa, mentre descobreix l'acabada de restaurar masia de Can Verdaguer.«L'han acabat aquests dies, perquè fa molt poc he passat per aquí i encara estava en obres»,assenyala. «A mi m'encanta passejar. Jo, quan no estic treballant, estic passejant»,afirma.

«I quan a la plaça del districte s'hi celebra la festa medieval, sempre em prenc un dia sencer per disfrutar-la. M'agrada molt anar a visitar les paradetes, comprar-hi pa amb nous, formatge i olives i seure al sol», declara la fundadora de www.editorialotrosmundos.com. Amb aquest segell, Del Río acaba de publicar20 relats de la fi del món, una antologia de textos d'autors com ara Francesc Miralles, Teresa Roig i Javi Araguz, i amb pròleg de Jordi Sierra Fabra. Els beneficis de la venda del llibre aniran destinats a Metges sense Fronteres i a projectes culturals i literaris, com el que tindrà lloc dimarts que ve, 7 de maig, a la biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta. «Celebrarem la Festa de la Fi del Món,amb una taula rodona sobre aquest tema en la literatura, un concert amb la banda Nikosia i un concurs de disfresses apocalíptiques. L'entrada és lliure i gratuïta»,anuncia Isabel del Río, veïna i estímul cultural del seu estimat Nou Barris.