«Sant Andreu ha sigut un gran planter d'actors»

Setanta-dos esglaons separaven Jordi Rebellón, en el moment en què va néixer, dels carrers on va jugar durant tota la seva infància. L'actor que ha interpretat durant gairebé 13 anys el personatge del doctor Vilches a la sèrie més longeva de la televisió espanyola Hospital Central, 20 temporades emeses a Tele 5, va néixer a casa. En aquella època -actualment l'actor té 55 anys- era molt freqüent que mares com la seva tinguessin els seus fills a casa, amb l'assistència d'una llevadora. Aquest va ser el cas de Jordi Rebellón i del dels seus dos germans. Tots tres són santandreuencs d'origen.

Jordi Rebellón va arribar al món a la casa on encara avui resideix la seva mare, en una finca règia de la rambla de Fabra i Puig, el passeig que els veïns van perdre, després van reivindicar i finalment van recuperar.«En aquella escala tenia el seu pis de solter el meu pare, que havia nascut a Sant Sebastià, però que havia vingut a Barcelona de petit. I la meva mare era la filla de la portera de la finca on ell es va venir a independitzar», explica l'actor.

Un pare, un escenari

L'activitat teatral del pare del Jordi, totalment amateur però fidel a tots els assajos i les representacions setmanals, va marcar bastant la infància de l'actor.«Cada diumenge anàvem a veure el pare a actuar»,recorda.«Me'n recordo que a mi no m'agradava gens veure com es besaven els homes i les dones a l'escenari. Encara que no ho fessin a la boca, em molestava molt», confessa l'actor.

En el seu recorregut pel seu barri natal, l'estela del teatre va marcant el camí. Dels seus cinc llocs seleccionats com a punts especials al seu Sant Andreu, quatre estan directament relacionats amb el teatre i l'ambient que se'n derivava i amb el qual Jordi Rebellón va construir les seves xarxes socials d'infància i joventut i que encara avui segueix conservant.

«Jo tinc casa al Montseny, però sempre que arribo de Madrid vinc a Sant Andreu, a veure la meva mare i a trobar-me amb els amics. Molts segueixen vivint al barri i la majoria de vegades me'ls vaig trobant pel carrer o en determinats bars o locals culturals»,assenyala.

«Durant la meva infància i joventut al barri, les activitats culturals i esportives aglutinaven els veïns. Eren elements sociabilitzadors -descriu-.Hi havia molta vida social, i ho teníem tot aquí a Sant Andreu. En aquell moment hi havia més vida que avui. No necessitàvem sortir del barri. A cada local social hi havia alguna cosa a fer. I jo estava en diversos», diu Rebellón que, en realitat, havia de ser futbolista. «Havia jugat amb els juvenils del Sant Andreu i, als 18 anys, em va voler fitxar la Gramenet, però jo els vaig dir: 'D'acord, vindré a jugar els diumenges, però entre setmana jo no m'entrenaré, perquè he d'assajar teatre. I és clar... no va poder ser»,explica.

«A Madrid vaig sovint amb alguns amics a jugar a futbol 7 al parc del Retiro»,declara l'actor que reconeix que viu a la capital espanyola per purs motius professionals.«Em tracten bé allà i estàs al rovell de l'ou», expressa l'intèrpret d'un dels personatges que més temps s'han mantingut en pantalla. Tant, que passejant pel seu Sant Andreu d'origen, no és estrany trobar-se algú que es dirigeix a ell com el doctor Vilches. «I no em molesta gens ni mica. Jo sempre recordaré el personatge amb molt d'afecte. Dotze anys formen part de la meva vida i de la història de la televisió», destaca.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

De la tele a l'escenari

En aquests moments, l'actor Jordi Rebellón prepara la seva gira amb l'obra de teatre Desclasificados, la versió en castellà del treball de l'autor i director teatral Pere Riera, que es va representar a la Villarroel de Barcelona i a altres escenaris de la geografia catalana. Una altra vegada, l'actor de Sant Andreu pujarà a l'escenari com tantes vegades havia fet a les múltiples sales on va actuar de petit, a pocs metres de casa seva. «Sant Andreu és, juntament amb Gràcia, un dels dos barris de Barcelona amb més vida teatral i amb més potencial cultural. El Sant Andreu Teatre (SAT), per exemple, està avui dia gestionat per gent que havia fet sempre teatre al barri», destaca Rebellón. «Sant Andreu ha sigut un gran planter d'actors-remarca-.Era un barri ple de teatres: el dels Lluïsos, que pertanyia a l'església de Sant Pacià, el de la Societat Coral La Lira, el del Casal Catòlic i la formació L'Ou Nou on actuava...». I afegeix l'actor:«I avui dia continua fent-se molt teatre a Sant Andreu, en llocs com el SAT o el Centre Cívic. Aquest barri té molt bon rotllo, és tranquil i de vianants, per a mi és el millor de Barcelona»,considera.