L'origen humil de l'eix comercial més gran d'Europa

Els comerciants consideren l'eix dels carrers de Sants i de Creu Coberta el passeig comercial més llarg d'Europa, «amb un total de vuit quilòmetres de botigues», assegura Lluís Josep Marticella, vicepresident de l'associació comercial Sants Establiments Units.

Però el que avui és un gran eix comercial, a finals del segle XVIII es va erigir sobre l'antic carrer del Sant Crist. En aquella època era un carrer de carros, amb cases tradicionals i balcons de ferro. Encara no hi havia comerços, es pot dir que ni tan sols hi havia animació, comparada amb la que arribaria uns anys més tard. Sants era en aquell moment un nucli de població limítrof amb Barcelona.

La construcció del carrer de Sants es va iniciar el 1763 i, cinc anys més tard, es va acabar el pont sobre el Llobregat a Molins de Rei, desaparegut durant l'època franquista. El 1781, una crònica de l'època descriu la carretera com una via amb «30 pams d'ample i, a cada banda, moreres i oliveres». Al segle XX, els arbres ja eren urbans, i van aparèixer els famosos plataners barcelonins, encara que no se sap si van sorgir abans o després de l'annexió.

Nucli obrer

No va ser fins a l'abril del 1897 quan Sants, amb una població aproximada de 20.000 habitants, es va annexionar a la població mil·lenària de Barcelona, l'antiga Bàrcino dels romans, per pròpia voluntat. Llavors, el vell nucli rural era una zona industrial que va conservar bona part de les seves característiques de nucli obrer, i al mateix temps l'activitat comercial de la carretera va augmentar, fins a convertir-se en el carrer més llarg de la zona, precursor de l'actual.

El gran avanç de la població de Sants i, per tant, de la seva via principal, es va produir en la primera meitat del segle XIX, quan es va construir la via ferroviària i es van instal·lar els primers vapors. Va ser llavors quan molts comerciants, que fugien dels impostos de Barcelona, es van començar a traslladar a la carretera de Sants. Amb el creixement de Barcelona, aquella antiga població suburbana ha quedat cada vegada més cèntrica, fins al punt que actualmet l'eix comercial de Creu Coberta-Sants està més viu que mai.

Les grans reformes urbanístiques del barri i zones veïnes, com l'estació Barcelona-Sants, han propiciat la revitalització econòmica de la carretera, basada en un progressiu canvi d'ús cap al sector del comerç.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Però, com tot en la vida, amb el desenvolupament comercial de la zona ha arribat part de la seva problemàtica, com l'aparició de «les franquícies i els nous propietaris, els que no són el comerç del barri de tota la vida», indica Marticella. Pel vicepresident de Sants Establiments Units, aquests tres col·lectius «no s'integren i no participen» de l'esperit comercial de Sants, «no tenen l'afany associacionista que tenien els nostres pares». Perquè cal recordar que a l'eix comercial de Sants hi ha establiments regentats per besnéts dels fundadors, és a dir, que els propietaris actuals són la quarta generació de la saga familiar.

I és precisament aquest associacionisme dels comerciants el que imprimeix a les botigues de Sants aquest caràcter familiar que propicia que el comerç sigui tan actiu i que organitzi actes lúdics de tot tipus, com les cavalcades de Nadal. I és per aquest afany de botiga de barri autèntica i autòctona que es respira al carrer de Sants pel que Lluís Josep Marticella pronostica que les grans superfícies comercials «cauran abans que nosaltres».