Propietari d'un bar

Francesc Subirats: «El meu bar és el confessionari de la Teixonera»

De la barra al barri Tot va començar amb el Barça. Francesc Subirats va refundar una penya culer, després va tirar pel dret i va crear l'associació de festes i és la veu del Consell de Barri.

«El meu bar és el confessionari de la Teixonera»_MEDIA_1

«El meu bar és el confessionari de la Teixonera»_MEDIA_1 / JOAN PUIG

3
Es llegeix en minuts
TERESA PÉREZ
BARCELONA

Estar amb Francesc Subirats (Bar­ce­lona,1961) és un no parar. Té càrrecs per a tots els gustos. Això sí, tots sense retribució. És president de l'Associació de Festes de la Teixonera-Penitents i Mas Falcó i de la penya barcelonista i vicepresident del Consell de Barri i, mentrestant, regenta el bar Noni, per on transcorre la vida del barri. Ara vol rellançar una associació de comerciants. Parla amb passió del seu barri però, sobretot, del Barça, del Barcelona de la ­maneta.

-Per buscar els orígens de la seva vida associativa no hi ha altre remei que anar a parar al Barça.

-És que és el motor de tot. Vam revitalitzar la penya l'any 2004 i a partir d'aquí ens hem anat movent per intentar donar vida al barri. Però el Barcelona és una altra història perquè vivim una època d'èxits que no tornarà.

-¿Fins a quin punt?

-¡Uf, en tot! Volem que la gent formi part de l'associació de festes, que ajudi i que se'n faci sòcia, però prefereixen apuntar-se a la penya del Barça.

-¿Hi ha tanta diferència ?

-La penya té 247 socis i l'associació, 25. Fins i tot en la loteria de Nadal s'ha notat. De la del Barça he venut els 20 talonaris que tenia, 2.000 paperetes, i les d'altres entitats encara estan donant voltes.

-Llavors, ¿no haurien de canviar d'es­tratègia i aplicar el model Barça per a l'associacionisme?

-Aquesta fórmula no serveix. Aquesta cohesió és impossible en altres entitats. Nosaltres hem estat quatre o cinc anys sense festes perquè no hi havia ningú que en muntés. Així que al final vam crear l'associació de ­festes perquè la gent deia que feia falta recuperar les tradicions perquè el barri estava mort. També organitzem les festes tradicionals com el tió o el carnaval. És una pena però aquí per a qualsevol cosa necessites anar-te'n del barri.

-¿I els joves?

-Aquí no hi ha oferta lúdica que els retingui. Els centres comercials els caps de setmana ho aglutinen tot.

-¿Participen en l'associació?

-A diferència d'altres barris de Bar­celona, en aquest els joves sí que es mobilitzen. Organitzem concerts de rock. N'hi ha set grups.

-¿A vostè què l'atrau del món associatiu?

-Fer coses pels altres. Jo estic tornant al barri el que el barri m'ha donat a mi.

-¿Què li ha donat?

-La gent ve al meu bar, em dóna els seus diners. Jo no tindria res si no entrés ningú al bar. Per això, en lloc de regalar als clients un encenedor o un calendari per Nadal, el que faig són coses pels altres. La gent ho valora perquè sap que al dedicar-te al barri hi perds diners i hores.

-Aquesta dedicació ha de tenir alguna gratificació personal.

-És bonic que la gent t'ho agraeixi. Un se sent satisfet quan vas pel carrer i els veïns et paren i et saluden. Però encara hi ha molta gent solidària. Tenim un soci a la penya que cada vegada que parlo d'ell m'emociono. Va cada tarda a llegir llibres als malalts terminals que no tenen família. Ell és el tipus de persona per la qual val la pena lluitar.

-El seu bar deu ser una mena de ­

con­fessionari.

-Tothom que em vol dir alguna cosa passa pel bar. És una esponja, el confessionari del barri. Aquí se sap tot el que passa a la zona, i això que és tranquil·la, encara que té una població molt envellida. Vas al casal i està ple de gom a gom.

-Com a vicepresident del Consell de Barri, ¿què li demanen els veïns?

-Ja a la primera reunió cada veí va posar en un paper el que necessitava el barri. Per exemple, més bon transport, escales mecàniques i evitar les caques de gossos.

-¿I ara en què està ficat?

-Vull portar els castellers, però és una mica complicat perquè aquest barri és allargat i no hi ha places grans. Vam demanar que s'ampliï el centre cívic perquè quan plou l'única alternativa que tenim és suspendre els actes. També vull potenciar les sardanes perquè aquest barri és d'immigrants i les sevillanes ens mengen el terreny. Cada vegada que hi ha una actuació de folklore andalús s'omple tot.

Notícies relacionades

-¿Les sardanes no tenen èxit?

-Home...