Aconsegueixen per primera vegada transcriure la gravació que fa el teu cervell d’una cançó

El cervell és un lloc molt críptic. Imagina, per exemple, que sents un so. És igual que sigui el d’una veu o el d’una cançó. Quan el teu cervell rep aquest estímul comença un complicat procés per «transcriure» aquesta informació mitjançant senyals elèctrics, interpretar-ne el contingut i emmagatzemar-lo. ¿Però què passa si captem els senyals que ha gravat el nostre cervell? Fins fa uns anys, era pràcticament impossible desxifrar de què es tractava però ara, gràcies a tècniques d’intel·ligència artificial, estem cada vegada més a prop de «llegir la ment». Un estudi liderat per la Universitat de Berkeley, per exemple, ha aconseguit captar com el nostre cervell registra les cançons de Pink Floyd i, a partir d’aquí, desxifrar aquest senyal per recrear-ne el so.

La recerca, publicada aquest mateix dimarts a la revista científica ‘PLOS Biologia’, s’ha fet d’una manera una mica curiosa. En primer lloc, els científics «van aprofitar» l’operació d’una trentena de pacients amb epilèpsia per posar de fons la icònica cançó d’‘Another brick in the wall’ de la banda britànica. A partir d’aquí van col·locar uns 2.600 elèctrodes al cervell dels voluntaris per registrar la seva activitat cerebral i veure com responien davant la música. Després, van recollir tota aquesta informació i van desenvolupar un sistema basat en tècniques d’intel·ligència artificial per veure si eren capaços de traduir-la de nou en senyals acústics reconeixibles.

¿El resultat? En primer lloc, es va aconseguir identificar quines àrees del cervell s’activen per «gravar» la música. I en segon lloc, i més important, es va aconseguir transcriure de manera «reconeixible» bona part de la cançó de Pink Floyd. «Les frases i el ritme de la cançó s’han pogut reconstruir de manera reconeixible a partir dels senyals cerebrals. Algunes paraules resulten una mica tèrboles però encara així es poden desxifrar», expliquen els investigadors que han liderat aquest treball. També es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix reconstruir una cançó a partir de gravacions cerebrals.

¿De què serveix tot això?

Notícies relacionades

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Els creadors dels llops gegants de Joc de Trons afirmen que són a prop de «tornar a la vida» els tigres de Tasmània

I ara arriba la pregunta clau. ¿De què serveix tot això? ¿Per a què voldrien uns científics endinsar-se en els senyals cerebrals per desxifrar els teus pensaments? Doncs bé, la resposta va molt més enllà de l’anècdota per si mateix. Segons argumenten aquests neurocientífics, dirigits per Robert Knight, aquest tipus de tecnologies podrien, en un futur, utilitzar-se per ajudar les persones que han perdut la mobilitat o la capacitat de la parla a comunicar-se amb l’exterior. Ja hi ha diversos estudis que, d’una banda, estan millorant les tècniques per «transcriure» els senyals cerebrals i, d’altra banda, avancen en la creació d’una interfície que connecti un cervell amb un ordinador.

L’estudi fet amb la banda sonora de Pink Floyd també ha revelat un aspecte fins ara inèdit sobre el funcionament del nostre cervell. «Hem descobert que existeix una subregió del lòbul temporal encarregada de la percepció del ritme», expliquen els autors d’aquest treball. Dels més de 2.600 implants utilitzats per mesurar l’activitat cerebral dels pacients que han participat en aquest estudi, es va descobrir que tan sols n’hi havia uns 347 que s’activaven per registrar la música. Aquests s’ubicaven principalment a tres regions: la circumvolució temporal superior, l’escorça motriu sensorial i la circumvolució frontal inferior. Aquest mapatge, al seu torn, també resulta clau per continuar desencriptant el funcionament del nostre cervell.