Un home paraplègic torna a caminar gràcies a uns implants cerebrals i una ‘motxilla’

La increïble història d’aquest jove, i de la seva gairebé miraculosa recuperació, es presenta aquest mateix dimecres en un article de la revista científica ‘Nature’. Es tracta d’un dels casos més exitosos presentats fins a la data de pacients paraplègics que recuperen (almenys en part) la mobilitat gràcies a una interfície que els connecta el cervell amb un ordinador. «Som davant una fita científica que obre la porta a continuar investigant tractaments per a persones que han perdut la mobilitat», explica el neurocientífic Grégoire Courtine, investigador de l’Escola Politècnica de Lausana (Suïssa) i un dels principals artífexs d’aquest èxit.

Fins ara, tots els tractaments experimentals d’aquest tipus havien aconseguit algun tipus de millora sempre que els elèctrodes estiguessin encesos i després d’un llarg període d’entrenament. En aquest cas, en canvi, els implants es van calibrar en qüestió de minuts i, gràcies a aquests, Oskam va poder tornar a posar-se dret, caminar, pujar escales i fins i tot travessar terrenys complexos tan sols amb l’ajuda d’unes crosses. Segons expliquen entusiasmats els científics que han dissenyat aquest tractament, després de més d’un any de teràpia amb elèctrodes, el pacient fins i tot va recuperar la capacitat de caminar amb els elèctrodes apagats.

El (complex) art de caminar

Per entendre la importància d’aquesta fita val la pena, com sempre, fer un pas enrere i comprendre com es produeix una acció tan aparentment senzilla com és caminar. Per posar-nos drets i començar a caminar, el nostre cervell ha d’executar una sèrie de senyals complexos que s’envien a través de la medul·la espinal i que activen els reflexos necessaris per caminar. A partir d’aquí s’inicia una complicada coreografia en la qual ossos, músculs i altres sistemes del cos es coordinen per, per exemple, sostenir el pes, impulsar cada un dels passos i controlar el balanceig del cos. ¿Però què passa quan una persona té una lesió a la medul·la? Que la comunicació entre els senyals cerebrals i les cames queda interrompuda i el pacient queda paralitzat.

Fa dècades que científics de tot el món investiguen sobre com revertir aquest procés. És a dir, com recuperar les ‘connexions perdudes’ entre el cervell, la medul·la i les extremitats. Un dels equips més punters en aquest àmbit és, justament, el liderat per Courtine i Jocelyne Bloch, neurocirurgiana de l’hospital universitari de Lausana. El 2018, aquest equip va anunciar que havia aconseguit que tres pacients paraplègics tornessin a caminar gràcies a una constel·lació de minúsculs implants cerebrals.

El 2022, van presentar el cas de tres pacients més que van tornar a caminar un dia després de rebre aquests elèctrodes. Gert-Jan Oskam –el pacient que protagonitza aquesta notícia– va formar part d’aquest últim grup però, segons explica, després de tres anys utilitzant aquests implants va notar que no millorava i que la seva vida continuava estant lligada a una cadira de rodes.

Va ser llavors quan l’equip de científics suïssos li va proposar provar un nou tractament basat en la creació d’un «pont digital» entre el cervell i la medul·la espinal. La teràpia consisteix, d’una banda, en dos implants cerebrals amb 64 elèctrodes cada un i, de l’altra, en un dispositiu homòleg implantat a la medul·la. Els dos dispositius funcionen de manera coordinada gràcies a un centre de control situat en una motxilla per mesurar l’activitat cerebral i estimular tots els mecanismes relacionats amb el procés de caminar de forma instantània i a voluntat del mateix pacient. Fins ara mai s’havia aconseguit crear un dispositiu capaç d’‘activar-se’ sol amb el pensament del pacient. «Una cosa que al principi semblava ciència-ficció s’ha convertit en una realitat», explica Jocelyne Bloch.

Següents passos de la investigació

La història d’aquest pacient ha sigut rebuda amb gran alegria per part de la comunitat científica internacional perquè, més enllà d’aquest cas concret, obre la porta per continuar investigant com ajudar tantes altres persones en aquesta mateixa situació. «Som davant una notícia molt espectacular que ens indica quins són els camins més prometedors per continuar investigant», remarca el doctor Joan Vidal Samsó, investigador principal del departament de neuroreparació i teràpies avançades de l’Institut Guttmann de Barcelona, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Dues víctimes d’un ictus recuperen la mobilitat de braços i mans gràcies a una teràpia amb elèctrodes

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Fins ara, les principals línies d’investigació s’han centrat, d’una banda, en teràpies cel·lulars (trasplantament de cèl·lules mare) i en l’estimulació elèctrica de la medul·la. Segons explica Vidal, l’ús d’elèctrodes està sent, per ara, la tècnica més prometedora per ajudar els pacients amb problemes de mobilitat. Però abans de cantar victòria, aquest expert llança dues importants advertències. La primera és que «cal ser molt curós entre mostrar entusiasme per un avanç científic i no crear falses expectatives, perquè aquest tipus d’eines encara estan en fase experimental».

I la segona, «en els últims anys hem vist molts avanços tècnics però encara necessitem continuar invertint en aquesta àrea d’estudi perquè algun dia aquest tipus de teràpies puguin arribar a tots els pacients que ho necessitin».