Biosensors orgànics per detectar biomolècules

Podem pensar que un sensor és una extensió dels nostres sentits. Amb el nas podem ensumar l’olor de cremat i detectar si el pa s’ha cremat a la torradora, amb la vista podem veure una columna de fum i veure si hi ha un incendi en la distància, amb la mà podem tocar la cara d’una persona i saber si té febre, i amb la llengua podem saber si la sopa és freda o calenta. Ara bé, per determinar amb precisió la temperatura d’una habitació o detectar els primers indicis de fum en un edifici, és millor que deixem els sentits de banda i fem cas als sensors, que són molt més sensibles.

Un sensor, en el fons, és un dispositiu que pot detectar i mesurar temperatura, pressió, humitat, i mil variables més, a concentracions molt baixes, i transformar-les en un senyal elèctric, que pot ser després llegit per nosaltres. Els biosensors es caracteritzen per poder detectar molècules dels éssers vius, és a dir, poden detectar marcadors de certes malalties en els nostres fluids corporals, o detectar el sucre a la sang, per exemple.

Elèctrodes d’or

A l’ICMAB, el grup liderat per la investigadora Marta Mas-Torrent està investigant per fabricar biosensors de baix cost i amb un mètode totalment escalable. Primer preparen uns transistors impresos com diaris utilitzant semiconductors orgànics, com plàstics que condueixen l’electricitat. Són flexibles, transparents i molt lleugers. Després, posen uns elèctrodes d’or a sobre, que són molt bons conductors, i modifiquen després un dels elèctrodes amb una molècula capaç de detectar les biomolècules d’interès. Fàcil, simple i barat. ¿Què més es pot demanar?

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Si vols saber quin tipus de sensors han fet, i no et queda del tot clar què significa això de ‘transistor’, no et perdis el vídeo «¿Com es fan els biosensors electrònics?» amb el divulgador científic Guillermo Orduña i la investigadora de l’ICMAB Carme Martínez, del grup Materials Moleculars per a Dispositius Electrònics, en el marc del projecte ‘YouMaker: així es fa la ciència’.

‘YouMaker’ és un projecte de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB, CSIC) en col·laboració amb la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació.