Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La investigació, publicada aquest dimarts a la revista ‘Cretaceous Research’, reforça la idea que aquesta regió va ser un dels últims refugis dels dinosaures a Europa. També aporta una «fotografia inèdita» sobre com era l’ecosistema en el qual vivien poc abans de la seva extinció. Una anàlisi detallada de les troballes del jaciment de Molí del Baró-1, al Pallars Jussà, ha aconseguit identificar almenys quatre tipus diferents de dinosaures carnívors que van conviure tan sols 300.000 anys abans de l’extinció global d’aquests animals prehistòrics. «És com tenir una fotografia d’un dels últims moments dels dinosaures europeus i ens ofereix una informació valuosíssima sobre la diversitat de dinosaures carnívors en aquesta zona poc abans que desapareguessin per sempre», explica Castillo.

Quatre espècies

Els fòssils trobats en aquesta zona, que majoritàriament es tracta de dents analitzades mitjançant tècniques de microscòpia electrònica, han permès identificar tres grans grups de dinosaures: velociraptorinos, dromeosaurins i troodònits. Els dos primers eren depredadors especialitzats que s’alimentaven mitjançant una tècnica coneguda com punxar i estirar, una estratègia que consistia a clavar les dents i esquinçar amb força la carn de les preses. Els velociraptorinos, malgrat la imatge hollywoodiana de Jurassic Park, eren animals més aviat petits, àgils i adaptats a la caça ràpida.

Notícies relacionades

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

Els troodontits, en canvi, presentaven dents amb característiques que apunten a una dieta omnívora, amb una proporció significativa de plantes. A Catalunya, aquest grup està representat pel Tamarro insperatus, una espècie descrita el 2021 al jaciment de Sant Romà d’Abella. La convivència d’espècies tan pròximes evolutivament, però amb dietes tan diferents, suggereix un ecosistema altament estructurat, on cada espècie ocupava un nínxol ecològic diferent. «Tots els dinosaures d’aquest jaciment eren de mida petita, però cadascú ocupava un nínxol diferent de l’ecosistema, per la qual cosa creiem que hi havia poca competència entre ells», explica Bernat Vila, paleontòleg de l’ICP-CERCA i coautor de l’estudi.

Però la troballa que més ha sorprès els investigadors és la presència d’un quart tipus de carnívor, el més petit de tots els identificats fins ara a Molí del Baró-1 i que encara no s’ha pogut classificar de forma exacta. Les seves característiques apunten a es tracta d’un petit teròpode carnívor que va pertànyer a un llinatge que es creia extint durant l’última etapa del Cretaci i la presència del qual estava pràcticament restringida a l’actual Xina. Segons expliquen els experts, es tracta d’un descobriment que obre noves preguntes sobre les connexions entre faunes de diferents continents en els últims compassos del Cretaci.