RECERCA I EPIDÈMIA

La ciència catalana se suma a la carrera contra el coronavirus

Investigadors catalans participen en projectes internacionals per aturar el Covid-19

Centres donen mascaretes a hospitals, però apliquen el confinament de forma desigual

zentauroepp52851917 soc200321162758

zentauroepp52851917 soc200321162758 / FRANCISCO AVIA HOSPITAL CLINIC

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Fa més d’un any a Barcelona, una investigadora en nanofotònica i un expert en ratpenats van decidir que havien de treballar junts. Però la idea no va tirar endavant, perquè no van trobar finançament. Semblava que aquests temes no tenien interès. Fa dues setmanes, el projecte d’aquests dos científics va rebre dos milions i mig d’euros de la Unió Europea (UE), concedits molt de pressa per combatre el coronavirus.

Els dos investigadors són Laura Lechuga, de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2-CSIC), i Jordi Serra, de la Universitat de Barcelona (UB). Lechuga coordina el CONVAT, l’únic projecte amb lideratge espanyol que ha rebut finançament en la convocatòria especial feta per la UE per ajudar la ciència relacionada amb el Covid-19.

Biosensor per al diagnòstic

El projecte, que inclou també centres de França i Itàlia, pretén crear un biosensor (l’especialitat de Lechuga) que detecti la presència de coronavirus (l’especialitat de Serra) en una mostra en menys de 30 minuts.

El dispositiu, el prototip del qual ha d’estar preparat d’aquí a un any, el podria utilitzar un metge en una consulta i seria més barat que el sistema vigent. Actualment, s’han de portar les mostres a un laboratori especialitzat que tarda hores a donar un resposta.

A l’instrument, «la mostra es posarà en contacte amb una espècie de fibra òptica, coberta per un anticòs que atrapa els virus i no altres materials», explica Lechuga. «Si hi ha virus, les propietats de la llum que travessa la fibra canvien, perquè hi ha més material al voltant», segueix. Mesurant aquest canvi, s’obté el diagnòstic.

El CONVAT forma part d’un grapat de projectes internacionals amb participació catalana sobre la malaltia emergent. Cap d’ells pot donar una resposta immediata. Però com que el Covid no es podrà erradicar (com sí que va passar amb el SARS), se l’haurà de continuar combatent més enllà de la crisi actual.

Donació de mascaretes

La resposta més immediata de la ciència a la crisi ha sigut donar als hospitals bates i mascaretes de laboratori. Així ho han fet diversos instituts i facultats, segons fonts de la coordinadora de comitès d’empresa d’investigadors (CIR).

L’ocupació de diversos centres d’investigació està aquests dies entre el 5% i el 10%, segons el CIR. La direcció dels instituts propis de la Generalitat (CERCA) va recomanar que continuessin treballant només els serveis fonamentals (laboratoris amb mostres de pacients, estabularis amb animals, alguns assajos clínics).

No obstant, el CIR lamenta que alguns caps de grup hagin classificat com a fonamentals activitats que es poden suspendre. Alguns centres tenen llistes tancades de qui hi pot accedir, mentre d’altres no, segons aquestes fonts.

Organoides

Entre els serveis que es consideren imprescindibles hi ha les investigacions dirigides expressament contra el Covid-19. Per exemple, Núria Montserrat, investigadora de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), diu que el seu equip ha establert torns per continuar treballant i eliminar els contactes.

En aquests dies, aquest grup envia a Suècia organoides de ronyó: és a dir, cultius cel·lulars que simulen la diversitat de les cèl·lules que conformen aquest òrgan, un dels més afectats pel Covid. Des de Suècia, els hi tornen infectats amb el virus.

«Estem estudiant la interacció entre el virus i el teixit. A partir de la setmana que ve provarem com canvia amb un compost terapèutic», explica Montserrat. Treballar amb organoides permet assajar més ràpid que amb pacients.

Intel·ligència artificial

Altres investigadors busquen solucions més immediates. Antonio Torres, catedràtic de Pneumologia de la UB i consultor de la uci de l’Hospital Clínic, codirigeix l’equip espanyol del projecte internacional ECMOCARD. Aquest pretén aplicar intel·ligència artificial a les dades que les ucis recullen sobre els pacients ingressats per Covid-19.

«Els metges assistencials no tenen temps d’investigar-hi. Necessitem persones que les processin remotament, actualment des de casa, per detectar-hi factors de risc i identificar quins procediments tenen més probabilitat de produir una millora, superant els sistemes estadístics existents», explica Torres. El projecte hauria de produir una primera anàlisi interina, quan hi hagi dades de mil pacients en el sistema.

El Barcelona Supercomputing Center (BSC) també participa en un consorci finançat pels ajuts exprés de la Unió Europea. Es tracta d’E4C, un projecte que pretén dissenyar fàrmacs per al Covid amb simulació a l’ordinador.

Projectes locals

Notícies relacionades

A més d’aquestes iniciatives, hi ha diversos projectes locals. Per exemple, un consorci d’IRTA, IrsiCaixa i BSC per assajar un tractament i una vacuna, uns projectes de la Universitat Rovira i Virgili i de la Universitat Politècnica de Catalunya per simular el desenvolupament de l’epidèmia, i un assaig clínic molt publicitat promogut pel Departament de Salut iu que lidera el doctor Oriol Mitjà.

«A l’aparèixer aquesta crisi, la gent ha recordat els científics i creu que tenim una vareta màgica. Però en ciència no hi ha dreceres», comenta Laura Lechuga. Segons aquesta investigadora, l’experiència ha de servir per a la següent crisi. «Hem de seguir menys les modes científiques, mirar el que tenim al nostre medi ambient i invertir molt més en vigilància», conclou.