Context

Trump-Zelenski, ‘déjà vu’

Sense un suport econòmic sostingut des de l’exterior, Kíiv no té cap possibilitat de sostenir militarment l’envestida russa

Trump-Zelenski, ‘déjà vu’

Europa Press/Contacto/Ukraine Pr

2
Es llegeix en minuts
Jesús A. Núñez Villaverde
Jesús A. Núñez Villaverde

Codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

ver +

Després del vergonyós espectacle orquestrat a la seva major glòria personal a Sharm al-Sheikh, engrossit amb un distingit grup de submisos coristes, Donald Trump proclama que ara toca aconseguir la pau a Ucraïna. En aquest notori afany per ser reconegut com el pacificador universal –anotant-se el final de vuit guerres... que continuen actives– i fer-se mereixedor del Nobel de la Pau, es podria suposar que, en un nou canvi de posició, ara està disposat a fer l’esforç que sigui necessari perquè Ucraïna pugui derrotar Rússia. Això és també el que vol creure Volodímir Zelenski, que acudeix novament a la Casa Blanca per repetir una trobada de la qual poques vegades ha pogut sortir satisfet.

En aquesta ocasió, el punt que crida més l’atenció de la cita és la possibilitat que Washington accepti finalment l’entrega a Kíiv –previ pagament del seu import per part dels aliats europeus– de míssils creuer Tomahawk. Aquesta opció ens remunta a moments anteriors –amb l’entrega dels ATACMS, els F-16, els HIMARS...– en els quals ha quedat clar que cap arma per si sola canviarà el signe de la guerra (favorable de moment a Moscou), que l’amenaça russa d’escalada si tal entrega es produeix no s’ha materialitzat i que els subministraments solen patir retards per part dels Estats Units, jugant amb els temps al seu aire. És cert que els Tomahawk permetrien atacs encara més precisos contra objectius russos en profunditat, cosa que dificultaria per tant els seus plans militars i econòmics, però seria erroni creure que tindrien un impacte majúscul, ja que no seran més enllà d’unes desenes de míssils (més els llançadors corresponents); sense oblidar que ara mateix la prioritat de Kíiv és comptar amb més i millor defensa antiaèria, per neutralitzar els atacs russos diaris amb drons i míssils.

Notícies relacionades

Menys importància mediàtica s’està donant al vessant econòmic del suport que pugui rebre Zelenski. Sense un suport econòmic sostingut des de l’exterior Ucraïna no té cap possibilitat de sostenir militarment l’envestida russa, atendre les necessitats de la seva població i pensar en una futura reconstrucció. D’aquí ve la desesperació ucraïnesa quan constata que Washington està tancant l’aixeta i els aliats europeus no acaben de fer el pas de transferir-li els fons russos que mantenen congelats (entorn dels 200.000 milions d’euros). Seria una sorpresa que Trump, que ja comença a jugar amb la idea d’un Fons per a la Victòria d’Ucraïna (finançat pels ingressos obtinguts d’aplicar aranzels a la Xina), concreti un nou i substancial paquet d’ajuda.

En definitiva, el que queda de manifest és la doble motivació que impulsa Trump. D’una banda, fer negocis amb la transferència d’armes, fins al nivell i quantitat que consideri adequat. De l’altra, forçar Moscou a negociar, utilitzant Zelenski com a ariet circumstancial, fent creure que està decidit a armar-lo fins on sigui precís. Que d’aquí surti la pau és només una de les possibilitats, i no la més probable.