Èxit amb Israel i fracàs amb Rússia

¿Quina és la raó que l’anhelat alto el foc a Ucraïna estigui sent tan evasiu per al líder de la Casa Blanca? El diagnòstic és pràcticament idèntic, tot i que formulat amb diferent vocabulari, segons Marty Latz, expert en negociacions i autor d’ El veritable pacte de Trump (Brisance Book LLC) i Charles Hecker, autor de Suma zero: l’arc de fer negocis internacionals a Rússia. "Trump entén el terme leverage (capacitat d’influència); com més tinguis, més fort ets (en una negociació); al Pròxim Orient, compta amb leverage davant els dos bàndols en disputa, tant amb Hamàs com amb Israel; però en la guerra d’Ucraïna, només el té amb el bàndol ucraïnès, mentre que davant Rússia es troba en una feble posició", sentencia Latz. "Netanyahu va ser acorralat per Trump, mentre que ningú ha sigut capaç d’acorralar (Vladímir) Putin encara", clarifica Hecker de manera lapidària.

¿En quins elements del conflicte es basa la fortalesa de Trump en el conflicte del Pròxim Orient? ¿I on arrela la seva relativa debilitat davant Putin? "Hamàs no té alternativa, de pla b", al pla de pau que li ha sigut presentat per Trump, recorda Latz, ja que els seus principals aliats, "tant l’Iran com Hezbol·là, han sigut debilitats" per les accions militars de l’Estat hebreu, i continuar lluitant "no era una opció".

"Enorme fracàs" a Qatar

Trump també compta "amb gran capacitat de pressió sobre Israel i Benjamin Netanyahu; els EUA financen l’esforç militar d’Israel i el mateix primer ministre es va superar quan va atacar el lideratge de Hamàs a Qatar, un aliat dels EUA", continua. Aquesta opinió és compartida a ulls clucs per l’analista Hecker, que afirma que l’operació militar israeliana allà "va ser un enorme fracàs diplomàtic" per a Tel-Aviv, tenint en compte que el ric emirat àrab "és un soci de Washington".

En la guerra d’Ucraïna, el panorama que es presenta davant Trump és molt diferent. Segons l’opinió de Hecker, "Putin creu que encara té opcions; fins i tot que està guanyant, mentre que l’aïllament internacional i el suport occidental a Ucraïna no han arribat a un punt crític de pressió" sobre el Kremlin. Una valoració que comparteix Latz, qui assegura que les alternatives de Putin a la pau "són bastant bones" i que l’única forma de Trump d’incrementar el seu leverage sobre el Kremlin és "recolzant i finançant de manera més agressiva Ucraïna", una cosa que fins al moment "s’ha mostrat reticent" a fer. "La guerra continuarà, llevat que Trump reforci la seva capacitat de pressió", sentencia aquest expert.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

Això sí. Existeix una inquietant motivació addicional que podria empènyer Putin a seguir amb la guerra contra vent i marea i davant qualsevol pressió. I és el temor del que pogués passar en la postguerra, adverteix Hecker. "Putin deu estar mirant el que passaria després d’un alto el foc; té un milió de baixes després de tres anys i mig de guerra; si tot s’acaba ara i Ucraïna es converteix en un Estat viable, això és un gran problema per a Putin", prevé l’analista.

És possible identificar aquesta lògica militarista en l’estament polític i el militar rus. El president de la Duma ha acusat Lituània de "perseguir" la minoria russòfona, i el líder ultra del Partit Liberaldemòcrata Rus, Leonid Slutski, ha declarat que els russos residents en els països bàltics són part del "món rus". L’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW) recorda que són les mateixes narratives que airejava Moscou abans d’iniciar les guerres en els últims 30 anys.